EXILIS (Capítol 20) CONSERVADORS, LIBERALS I REPUBLICANS El protagonista d'aquesta història es diu Abdó Terradas, un republicà de mitjans del segle XIX. A Espanya, durant el regnat d'Isabel II (1833-1868), es van alternar en el govern els dos grans corrents del liberalisme: moderats i progressistes. Tots tenien en comú que no volien un rei absolutista. Els moderats, que defensaven els interessos de les classes dominants, acceptaven que el rei mantingués un cert poder sobre el govern i les corts; i els progressistes, que representaven les classes mitjanes i populars, defensaven llibertats més àmplies i no acceptaven cap mena d'intervenció política del monarca. Fora del sistema, a l'esquerra dels progressistes, hi havia els republicans, d'ideologia demòcrata, federal, antimonàrquica i, fins i tot, socialista. Aquí se situava l'Abdó Terradas. L'Abdó Terradas, partidari de l'acció, va anar a viure a Barcelona, on podia fer més servei a la causa i va començar a publicar uns pamflets per divulgar les idees republicanes. Es van fer tan populars que se'ls coneixia com les "Hojas Terradas". També hi va estrenar una obra de teatre, Lo rey Micomicó, amb gran èxit de públic. El 17 d'agost de 1841, va publicar un full demolidor contra el general Espartero, un liberal progressista al poder. Al cap de dos dies, un grup de persones armades van anar a buscar en Terradas al Cafè dels Mirallets de Barcelona, el lloc habitual de trobada dels republicans. Per sort no el van trobar, però l'incident el va convertir en un heroi per als republicans. Fins i tot "El Huracán", un periòdic que es publicava a Madrid, va donar notícia d'aquests fets. Va arribar a ser un personatge tan popular que l'any 1842 va guanyar les eleccions municipals a Figueres, però els resultats van ser impugnats fins a cinc vegades. Aquest fet queda recollit en les actes de nomenament que es guarden a l'arxiu de Figueres. A l'abril de 1842, es va haver d'exiliar a Perpinyà. Al cap d'uns quants dies, des de la font del Soc de Figueres, hi va haver una gran manifestació a favor de la República i del seu líder, l'Abdó Terradas, i cantaven una cançó, La campana, que es va convertir en un himne dels republicans. Al novembre de 1842, hi va haver una revolta generalitzada dels republicans contra el govern d'Espartero. En Terradas va entrar amb 600 homes per la frontera per unir-s'hi, però va ser detingut. Va aconseguir escapar-se i es va haver de tornar a exiliar. Després de la revolució del juliol del 1854, va ser elegit de nou alcalde de Figueres, càrrec que va ocupar de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general el va destituir i el va bandejar. Va ser deportat a Medina Sidònia, on va morir.