EL MENJAR (Capítol 21) EL VI DE LAIETÀNIA Aquesta és la història d'un habitant de Laietània en època de l'emperador August. Juli Aniceti es dedicava a la producció de vi i, tot i que tenia una propietat relativament petita, podia arribar a produir fins a vint mil litres cada any. L'excedent el destinava a l'exportació. Per dir-ho des de l'òptica actual, Juli Aniceti era de l'actual barri antic de Sant Boi de la primera meitat del segle I després de Crist. En aquella època, l'orografia del Baix Llobregat s'assemblava ben poc a l'actual. El delta del Llobregat que s'ha anat formant amb el pas del temps ha enterrat el que llavors era el port de les Sorres, ben a prop de Sant Boi, i on Juli Aniceti embarcava la mercaderia. El vi que feia era més aviat senzillet i l'exportava bàsicament a les Gàl·lies. Tenia el forn d'àmfores al mateix lloc de producció, a la part final del riu, a prop del port, i en feia servir unes set-centes cada temporada. Però, vet aquí que un dia, va arribar a port un vaixell carregat d'àmfores gal·les. Els gals havien començat a fer vi i a comercialitzar-lo i, a més, era de més bona qualitat que el que es produïa al Baix Llobregat. Això va fer que Juli Aniceti encetés una nova via comercial. A partir de llavors, el destí de les àmfores va ser la capital de l'Imperi, Roma, on el consum de vi era molt elevat. A la taula romana no hi faltava el vi i el prenien barrejat amb aigua i espècies. No se sap amb certesa com va acabar l'aventura comercial de Juli Aniceti. Però suposem que devia ser un negoci pròsper, ja que els forns d'àmfores es van ampliar. El que sí que se sap amb seguretat és que al cap d'unes quantes dècades el negoci de l'exportació de vi es va abandonar. Tanmateix, els descendents de Juli Aniceti van trobar la manera de sobreviure i progressar, i això ho sabem perquè la vil·la va arribar a ser tan important que, fins i tot, tenia dues termes privades. Justament, una de les estances d'aquestes termes es va construir sobre l'antic forn de ceràmica on s'havien cuit les àmfores.