EL MENJAR (Capítol 21) EL PRESSUPOST DE L'ESTEVETA Són les dotze del migdia i és hora de dinar, però ja es veu que a casa no regna la pau i l'harmonia. Ja fa dies que hi ha raons entre marit i muller, fins i tot els amics se n'han adonat i han decidit que el cas s'ha de presentar davant un llicenciat en lleis. Som a Barcelona a finals de l'any 1400, a casa dels Manlleu. La dona, l'Esteveta, es queixa que el marit no li dóna prou diners per al manteniment de la família. I el marit, en Ramon de Manlleu, replica que si falta alguna cosa no és pas perquè ell no doni prou diners sinó per la mala administració de l'esposa. Presenten el cas al llicenciat en lleis Hug d'Ubach, i ell demana a l'Esteveta que faci un pressupost de les despeses anuals de tota la família. La família està formada pels dos esposos, dos fills i una filla, una esclava i un esclavet. I l'Esteveta calcula que per mantenir les set persones durant un any calen 135 florins d'Aragó. Gairebé tot el pressupost se'n va en menjar. L'aliment principal a la taula medieval és el pa; d'acord amb el document presentat per l'Esteveta, se'n necessiten uns 350 quilos per persona a l'any, gairebé un quilo diari per persona. De vi, que és l'altre component bàsic de l'alimentació medieval, diu que en calen 4 bótes, que les ha de proporcionar el marit, ja que és comerciant de vins. Es calcula que una persona adulta podia arribar a consumir 270 litres de vi a l'any. A més del pa i el vi, l'Esteveta calcula que calen 2 diners per persona i dia per comprar el companatge, que és el peix, la carn, els ous o el formatge. A tot això, cal afegir-hi la cansalada, l'oli per cuinar i cremar, la llenya i els productes frescos com ara fruita, cebes, alls i els ingredients per fer les salses. També anota les despeses extraordinàries que cal fer per a les festes assenyalades. A part de l'alimentació, l'Esteveta també calcula que ha de comprar vestits i calçat per a ella, els fills i els esclaus. Tot plegat són 135 florins a l'any, de fet és un pressupost que no està gens malament -és més del que cobra en un any un mestre artesà- però és ajustat si tenim en compte que els Manlleu són una família de la burgesia barcelonina benestant. Hug d'Ubach dóna la raó a l'Esteveta: el pressupost és just i dicta una sentència arbitral que obliga Ramon de Manlleu a donar els 135 florins a l'Esteveta per a l'any següent, en dos terminis. I afegeix que, si falta vi, que en porti més encara que sigui aigualit.