EL MENJAR (Capítol 21) EL REBOMBORI DEL PA VIST PEL BARÓ DE MALDÀ Aquesta història comença a Barcelona el dissabte 28 de febrer de 1789. Encara no és el migdia, i totes les fleques de la ciutat són buides. Ja no queda pa per vendre i el poc que hi ha és caríssim. Les males collites dels últims anys han disparat els preus del pa, que han pujat tres vegades en dos mesos. Avui el pa costa el doble que fa un any. Això provoca una gran irritació contra les autoritats. La remor de les protestes arriba esmorteïda a casa de Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà. La crònica dels fets d'aquells dies està escrita en la immensa obra que ens va deixar el baró. Són 73 volums manuscrits, producte de 47 anys de feina gairebé diària que el baró de Maldà titula genèricament "Calaix de sastre". Gràcies a ell, sabem amb detall què va passar aquell vespre del rebombori del pa: "...s'alborotà de mala manera lo poble baix, passant a cremar a totes les barraques del pa i lo Pastim, havent comensat lo alborot a dos quarts de vuit y posant foc en la primera barraca de la Boqueria a tres quarts de vuit y en seguida a totes les demés...". El pastim era la fleca central de Barcelona, l'únic lloc autoritzat on la població podia coure el pa. L'endemà, diumenge, la ira de la multitud va pujar de grau. Milers de persones, entre les quals hi havia moltes dones, van anar al Pla de Palau, davant del Palau Reial, que aleshores era la residència del capità general, el comte d'El Asalto: "...de manera que, hostigada la tropa de cavalleria en la plaça de Palàcio formada, per alguns del populatxo, tirant-los pedres, ha envestit contra ells ab sabre en mà, ferint a alguns, barrejats ab altres que no tenien culpa, sí que curiosos, y nada más...". Els revoltats van fugir de la càrrega de la cavalleria i se'n van anar cap a la catedral. Van pujar fins al campanar i durant gairebé una hora van fer sonar la campana major, anomenada la Tomassa. Cridaven a sometent, amb la intenció d'incorporar tota la població a la revolta general. Aquell dia, el baró seia a taula amb uns convidats i comentaven amb preocupació els fets. El que entristia més el baró va ser el tracte dispensat al bisbe, que rebia una part dels impostos sobre el pa. No s'havia vist mai una agressió semblant al poder eclesiàstic: "...ni respectaren siquiera al Senyor Bisbe flocantli paraules moltíssim ofensives: "tu, brut, porc, lladre" i altres improperis." Per acontentar els amotinats, les autoritats van ordenar les rebaixes de preus que els reclamaven. Però, alhora, van organitzar l'estratègia per ofegar la revolta i va començar una gran repressió. L'endemà, dilluns, Barcelona va retornar a la normalitat. Les autoritats obligaven els comerciants temorosos a obrir les parades. S'havia portat blat fins i tot dels magatzems dels especuladors i els preus havien baixat. Però va ser un miratge. Abans d'un mes, el preu del pa va tornar exactament al mateix punt del dia del rebombori. No va protestar ningú. I és que sis dels detinguts després de la revolta van ser condemnats a mort, cinc homes i una dona. Fins i tot un noble com el baró de Maldà va trobar desproporcionades les execucions. I, com molts barcelonins, va expressar la seva protesta marxant de la ciutat el dia de les execucions. Així no participaven en el que normalment es contemplava com un espectacle públic. El baró va sortir del seu palauet del carrer del Pi de Barcelona i se'n va anar a la residència d'Esplugues de Llobregat, a Can Cortada.