"Joan March, els negocis de la guerra" és un documental d'investigació que durant un any ha indagat en els arxius d'arreu del món: Santa Margalida, Palma, Reus, Barcelona, Madrid, París, Fontainebleau, Londres, Cambridge, Berlín, Friburg, Coblença, Washington i Nova York, i ha resseguit els paisatges del jove aventurer i les rutes legals i clandestines del March adult. És la primera biografia completa i documentada d'una figura històrica de la qual els governs de Madrid, Londres i Berlín treien tant profit. Igual com ell en treia, també, d'aquests governs.

El documental demostra que Joan March no tan sols introduïa tabac de contraban del nord d'Àfrica a Mallorca i a la Península, sinó també que la mateixa xarxa d'agents i embarcacions servia per traficar amb armes per a les tribus del Rif durant les guerres colonials i per subministrar combustible als submarins alemanys durant les guerres mundials.

Però l'habilitat de March no s'acaba aquí. Tant durant la Gran Guerra com en la Segona Guerra Mundial, March va fer un joc a dues bandes. Gràcies a la documentació consultada a Londres i a Berlín, es pot confirmar que tant els governs de Sa Majestat Britànica com els del Reich el tenien com a home de la seva confiança. March els facilitava informació, combustible, pessetes, divises i armament per a tercers països, i quan feia falta feia d'home pantalla per a operacions encobertes. Òbviament, March cobrava comissió o la deguda compensació: Quid pro quo.

Gràcies a la documentació inèdita consultada a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, el documental demostra la implicació de March en el negoci del contraban de tabac a gran escala i el seu "modus operandi", i el seguiment policial de què va ser objecte durant els anys 20, 30 i 40.

També hem pogut accedir a correspondència inèdita. Per primera vegada hi ha prova documental que demostra que Leonor Servera, esposa de March, i Rafael Garau, fill d'un soci contrabandista de March, es van enamorar. Era l'any 1916. Aquestes cartes van ser aportades pel pare de Garau amb la intenció de reobrir una causa judicial contra March per l'assassinat del jove Rafael Garau.

Sobre l'afer de l'empresonament de Joan March durant la Segona República, el documental demostra que March va intentar subornar el president de la comissió de les Corts Espanyoles que l'investigava amb un obsequi de 25.000 pessetes.

El documental també dóna a conèixer un afer que l'historiador Denis Smyth, de la Universitat de Toronto, va investigar a començaments de la dècada dels 90. Nosaltres hem confirmat aquest afer a través dels arxius del Foreign Office, a Londres, i la documentació de Bill Donovan, responsable dels serveis secrets nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, dipositada a Nova York. Ens estem referint a un compte secret de 13 milions de dòlars que el govern de Winston Churchill va obrir a Nova York i va posar a disposició de 30 militars espanyols entre 1940 i 1943. L'objectiu: pressionar la cúpula militar per evitar l'alineació d'Espanya al costat de l'eix Roma-Berlín durant la Segona Guerra Mundial.

L'últim gran negoci de March va ser adquirir la companyia hidroelèctrica Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment per "la Canadenca". L'empresa, fundada el 1911 per l'enginyer nord-americà Dr. Pearson, estava domiciliada a Toronto, però la majoria dels accionistes eren belgues. Barcelona Traction cobrava els rebuts de la llum que es feia a Catalunya i tenia centrals hidroelèctriques, tèrmiques, embassaments i preses repartits per tot el territori.

Joan March va aconseguir el control de la companyia canadenca a través de dues operacions: una compra massiva d'obligacions a Londres l'any 1947 (una "opa" hostil, però, en lloc d'accions, va comprar les obligacions en oferta pública) i promoure la fallida de l'empresa al jutjat de Reus, l'any 1948. El gener del 1952, Barcelona Traction deixava d'existir per donar pas a FECSA, Fuerzas Eléctricas de Cataluña, controlada per March. En tota aquesta tèrbola i arriscada operació, March va comptar amb el suport dels governs de Londres i Madrid; un altre cop va funcionar el mecanisme del quid pro quo. Per primera vegada s'ha pogut accedir a la voluminosa documentació judicial que està dipositada a l'Arxiu Comarcal de Reus. Accedir-hi no va ser fàcil, vam trigar gairebé un any a convèncer els responsables, després d'intentar-ho per la via judicial.

FECSA també ens va barrar el pas. No vam poder consultar els arxius de la companyia i després d'autoritzar l'accés de les nostres càmeres a les seves instal·lacions se'n van desdir.

Sí que hem de fer constar que la Fundació Bartomeu March, de Palma, ens va autoritzar a consultar els seus fons d'hemeroteca.