La població africana a Catalunya és majoritàriament de l'Àfrica mediterrània o de la zona subsahariana. L'Àfrica Oriental és poc coneguda a casa nostra. Els tòpics ens parlen d'una Etiòpia que ens recorda la fam... o de Kènia com a destí turístic per fer-hi safaris. Del Sudan n'hem sentit a parlar arran dels conflictes bèl·lics i Uganda és pràcticament desconeguda entre nosaltres. A més, a Karakia ens hem volgut acostar a la cultura gastronòmica d'uns quants països que tenen molta història, no en va l'Àfrica Oriental està considerada com el bressol de la humanitat.
Algunes de les tradicions més ancestrals són presents en aquest capítol, com per exemple la cerimònia del cafè que ens mostra la Rahel, la gran de quatre germans etíops que viuen a Barcelona. Amb la Rahel aprendrem també a menjar sense plats ni coberts, agafant els aliments amb l'injera, un pa fet amb tef, un cereal endèmic.
De manera similar menja en Mohmud, amb qui hem conegut la cultura núbia, que prové d'una civilització tan antiga com l'egípcia, i amb multitud de tresors arqueològics.
La majoria de sudanesos de Barcelona van arribar per estudiar una carrera i, actualment, molts treballen com a traductors de l'àrab. Un és en Sayid, que va deixar la traducció per fer-se càrrec d'un restaurant al barri del Raval de Barcelona. El símbol de l'establiment és el karkade, una infusió refrescant feta a partir d'una flor de la família de l'hibisc.
D'Uganda i de Kènia descobrirem la senzillesa dels seus menjars, com les farinetes de blat de moro, que reben el nom d'ugali a Kènia i de posho a Uganda. Ens ho ensenyarà a fer en David, un keniata excorredor de fons, que entrena els seus compatriotes a la serra de Collsuspina; i també la Kezabu i l'Oihane, les dues filles ugandeses de la Corin. Tot i que van marxar del seu país quan eren molt petites, mantenen una relació molt especial amb la seva cultura mare.
|
