L'armeni és un poble que ha lluitat i lluita encara per mantenir la seva identitat, fins i tot en condicions adverses, fins i tot lluny de la seva terra.
Actualment, per cada armeni que viu al seu país n'hi ha dos que s'estan fora. A Catalunya, la seva presència s'ha multiplicat per cinc en dos anys i ja són prop de 2.000 residents.
No és estrany, doncs, que alguns armenis hagin vist la necessitat de crear associacions i llocs de trobada. La Gayane no només ha fet això, també s'ha preocupat perquè els nens armenis no perdin el seu idioma oral i escrit, una llengua pròpia que és tot un símbol d'identitat. També ho és el cristianisme. De fet, els armenis se senten orgullosos d'haver estat el primer país del món que va adoptar oficialment aquesta religió. No és casualitat, doncs, que el programa comenci a Tarragona durant les festes de Santa Tecla, màrtir nascuda a la petita Armènia, la mateixa terra on Ramon Llull va escriure part de la seva obra. L'interès per aquestes relacions catalanoarmènies han motivat en Gor i l'han animat a muntar exposicions i a fer trobades amb els amics per parlar sobre la història i la realitat del seu país, i també, per tant, sobre la cuina, una cuina amb caràcter propi que ha rebut influències otomanes i russes.
Tastarem dolma i kebab, kyufta i pakhlava, al costat de plats com la jachlama, un estofat de xai; l'spas, una sopa de iogurt, o el pasus tolma, farcellets de col fermentada. |
