La comunitat capverdiana a Catalunya és petita. Forma part, però, d'un gran èxode migratori que ha fet que més de la meitat de la població de Cap Verd visqui, actualment, lluny del seu país.
Les diferències que hi pugui haver entre les deu illes que formen l'arxipèlag no impedeixen que hi hagi una avinença comuna, un tarannà que comparteixen tots aquells capverdians que, per diferents motius, han hagut de deixar la seva terra.
La nostàlgia de les illes atlàntiques marca ara el seu nou camí a prop nostre. No és fàcil ara, per exemple, retrobar-se amb el tcha contcé, amb aquesta expressió tan particular que és tota una filosofia de vida. Tcha contcé implica deixar que les coses passin, que succeeixin... sense atabalar-se per les presses... una opció sovint difícil d'aplicar en la vida urbana i a contrarellotge amb què s'han trobat aquí la majoria de capverdians.
Ens ho explica en Paulo, que acaba de tenir la seva primera filla, l'Anaís. Ho fa mentre prepara el dinar per als convidats al guarda cabeça, una celebració ancestral amb la qual es dóna la benvinguda al nadó. A la festa també hi ha altres capverdians, com l'Honorina, que ens explicarà els secrets del plat més tradicional de Cap Verd, la cachupa, una simbiosi perfecta entre els productes colonials portuguesos i els sabors africans.
Amb en Paulo i l'Ulisses coneixerem també la beguda més popular de les illes, el groc, i l'elaboració de les dues begudes festives més conegudes, el ponche de côco i el ponche de mel.
Finalment, també hi haurà temps per als esports amb la Sheila, jugadora de futbol de l'equip femení del Barça, una prova de la passió que els capverdians tenen per aquest joc de pilota. |
