En el segon passeig que Karakia ha fet per la comunitat nòrdica de Catalunya hem vist que, tot i el canvi geogràfic, molts dels seus integrants mantenen els costums i les aficions. És el cas de la Merianna, una jove finlandesa, amant del patinatge artístic -esport en què va arribar a competir com a professional-; el cas d'en Frank, un pintor danès que resideix a Barcelona, i que ens ha ensenyat a preparar el glög, una beguda típica escandinava que es pren habitualment en dies molt freds i tradicionalment per Nadal, o el cas de l'Alícia, que prepara per als seus fills les lettuya, una mena de creps finlandeses que menjava de petita.
Molts d'aquests veïns arribats del nord han descobert aquí les agradables temperatures del sud d'Europa, s'hi han casat o bé hi han trobat mercat als seus productes d'origen, com pot ser el bacallà, bàsicament d'Islàndia, tan arrelat a les nostres tradicions culinàries.
L'Axel i l'Adur, una parella islandesa que ja fa set anys que viu aquí, han "redescobert" aquest peix i el gran ventall de possibilitats a l'hora de cuinar-lo, a més del seu saltfiskur.
Noruecs, suecs, finlandesos, danesos, islandesos; formen un conjunt de pobles que al llarg de la història s'han enfrontat i s'han unit. Lluny dels seus països és quan probablement es nota més aquesta unió. El 17 de maig, diada nacional noruega, tots junts van viure aquesta celebració cantant i menjant polse i lompe. A Catalunya, la comunitat nòrdica busca en les festes nacionals el refugi de les tradicions que han deixat i que molts esperen retrobar algun dia.
|
