porta

.

Curiosament, quan li vam preguntar a en Yoyo, treballador del Thai Gardens, sobre la dita de l'escala, ens va contestar amb una nova qüestió...

Les aparences van fer pensar en Yoyo que les portes que s'havien d'obrir als edificis de l'Eixample de Barcelona eren portes de 4 metres d'alçada, gairebé per a gegants, una idea que contradeia els tòpics que coneixia sobre els espanyols, "baixets i fumadors".
El seu equívoc era una manera de confirmar el que ja sabem: tot depèn dels condicionaments culturals, ja que la seva preocupació ens podia resultar a nosaltres tan extravagant com la de l'escala per ells.

També li va sorprendre que aquí es condueixi al revés de Tailàndia, la gran quantitat de pintades amb esprai que hi ha a les parets dels edificis, que aquí la gent separi la brossa en diferents contenidors i les reduïdes dimensions de les nostres "terrasses urbanes"...

El mateix va passar amb en Chet i en Deng, companys de feina d'en Yoyo.
La imatge moderna que tenien d'Europa contrastava per ells amb l'antiguitat dels nostres edificis, acostumats sobretot al contrast de les zones rurals de Tailàndia amb les construccions supermodernes de Bangkok.

Malgrat tot, en Yoyo, en Chet i en Deng... s'han adaptat molt bé a la vida d'aquí i a canvi, ens hauran acostat a una cultura que viu el respecte als altres d'una manera especial, pugin o baixin escales...

Per cert, teniu curiositat de saber qui és l'escriptor que proposava la dita que ens va donar peu per parlar de tot aquest món dels tòpics culturals? Doncs és Manuel Vázquez Montalbán.

Sobre Vázquez Montalbán a internet:
vespito.net