María Elena Plutín

Ofrenes altar

Babaló Ayé

Quimbombó

Ochinchín

Amalá

A Cuba, la fe popular s'expressa en uns petits altars que sovint hi ha a les cases: íntima expressió d'aquest sincretisme religiós a què van donar lloc els santorals cristians quan van entrar en contacte amb les deïtats originàries de l'Àfrica dels esclaus.
A Sant Francesc d'Assís li correspon Oruba, senyor de la saviesa... La Caridad del Cobre, patrona de Cuba, és Ochún, un dels orishas més importants del panteó yoruba.
Ochún és, justament, una de les dues deïtats a qui María Elena va fer una ofrena d'aliments. La preparació de plats i ofrenes d'aliments és un fet normal en aquells iniciats en el camí de la "santería" que han creat un compromís amb les deïtats que els protegeixen.
En Jorge la va ajudar a buscar les receptes de dos plats lligats a la simbologia que acompanya els orishas.

Sovint, la imatge que ens ha arribat de la "santería" és una imatge fosca i soterrada, plena de rituals i sacrificis estranys que poc tenen a veure amb la pràctica diària d'aquesta religió.
Normalment, els iniciats en la que també s'anomena regla de Ocha disposen d'un altar a casa amb representacions de les deïtats que veneren o que els són propícies.
De vegades es tracta de simples cassoles o pedres carregades amb l'essència de cada orisha, rodejades d'elements als quals estan associats: figuretes d'animals, determinats materials, minerals o colors. L'iniciat acostuma també a vestir-se amb determinats colors; porta elekes, collars que representen les divinitats, i, com en el cas de María Elena, conviu amb animals afins.
La relació de respecte que s'estableix amb aquestes representacions és molt intensa, fins al punt que en Jorge i la María Elena van haver de demanar permís als orishas per poder-los gravar.

El primer dels dos plats que ens van preparar es diu ochinchín i es considera el plat més sagrat de la "santería".
Encara que es tracta d'un plat fàcil de fer, ens expliquen que trobar la recepta original no va ser gens fàcil, ja que alguns ingredients, com les gambes, no formen part del consum diari a Cuba i fa temps que es van substituir.

Per preparar el plat següent, l'amalá, es fan servir ingredients més assequibles: farina de blat de moro i ocres. Es tracta d'un plat dedicat a Changó, deïtat que se sincretitza amb la Santa Bàrbara del santoral cristià.

Sobre la "santería" a Cuba:
http://www.conexioncubana.net/tradiciones/santeria/_santeria.htm