> Retorn a l’índex de programes  
Dolç espai de memòria - 2
Informació complementària
indians
família Coll
arròs de Pals
cuina d'indians
Jorge Mata
regla de Ocha
ofrena "merengue"
dansa afrocubana
Marta Atrel
La Paladar del Son

 

La Paladar del Son
Alberto Concepción
Alberto a Tropicana
La caldosa

Ropa vieja i tasajo
Mojitos



Lázara López "La Cachao"
Família Venereo
Elvira Venereo

Durant 10 anys, l'Alberto va ser ballarí de Tropicana, el famós cabaret de l'Havana. Va arribar a Barcelona a mitjans dels 90 i des d'aleshores ha muntat aquí algunes coreografies i ha intentat mantenir, al seu local, la barreja dels menjars cubans amb el sabor del son.

La fritura de malanga va ser el primer d'una llarga selecció de plats que l'Alberto i la Marta ens van cuinar a La Paladar, un nom per cert amb molt de significat per als cubans.
Les paladars denominen els menjadors casolans que la crisi econòmica va fer proliferar a les cases particulars a començaments dels 90. En aquests espais, oberts a cubans i turistes, s'hi podien menjar plats com la caldosa, una crema calenta feta a partir de totes aquelles verdures conegudes genèricament allà com a viandas: iuca, malanga, blat de moro, papa, moniato..., degustar el rostit de porc; la ropa vieja o el tasajo, carns "esfilegassades" de vedella i cavall cuinades amb salsa; tamales, quimbombó... i tota una sèrie d'entreteniments i acompanyaments, com els que provenen del plàtan: els tostones, les mariquitas...

Un dia a la setmana, La Paladar del Son s'omple de cubans.
Els ritmes que aquest dia els acompanyen s'uneixen als sabors que retroben a taula.
Cantants com Jacqueline Castellanos o Juan "el indio" actuen sovint al local.

Aquell dia, entre les taules de clients, hi havia una família de Pinar del Rio, a l'oest de l'illa de Cuba. Fa més de 10 anys que són a Catalunya i els espais com aquest els ajuden a fer més suportable l'enyorança.

"Se siente uno otra vez vivo, en casa, vaya, como si estuvieramos en Pinar del Río, comiendo así, yuca, carne asada, congrí... Lo típico, como en Catalunya se come lo típico, no? Uno se siente igual que en casa". Ens explicaven en Pedro i la seva germana, l'Elvira.

"La vida de un emigrante siempre es emocionalmente difícil, porque no estás en tu entorno, no estás donde has nacido, donde está tu cultura y está todo; entonces cuando estás en un sitio donde se respira el aire cubano en este caso, porque hay muchos emigrantes de otros países, supongo que sienten lo mismo..., pues cuando estás en un sitio donde se respira el aire tuyo, lógicamente tienes que vibrar, porque es así, las raíces nunca se perderán, yo creo que las raíces de cada persona están ahí, nunca se pierden. Es super emocionante."

El seus sentiments els comparteixen, de ben segur, com diu l'Elvira, la majoria d'immigrants que s'estan aquí, siguin d'on siguin.

De fet, cada persona reviu la seva cultura a partir de símbols amb els quals s'identifica. En el cas dels cubans pot ser un picadillo, un congrí o un mojito..., una cançó determinada o el ritme d'un son, qualsevol dels elements que es porten dintre, dibuixats en el "dolç espai de la memòria..."


restaurant La Paladar del Son
Torrent de les Flors, 6 (Barcelona)
93 285 17 40