classes de ronga i shangà

pili-pili o zindungu

kizaka o saka-saka

L'Àfrica austral ha estat un territori principalment ocupat per pobles bantus i en una minoria pels khoisans. Tots dos pobles estan formats per múltiples ètnies que parlen llengües diferents i sobre les quals hem après alguna cosa, gràcies als nostres veïns de l'Àfrica.
L'Steve de Swardt, per exemple, és hereu dels ndebele i parla la llengua que porta el mateix nom. La imaginació d'aquest col·lectiu es va fer molt evident amb l'entrada de l'home blanc i les innovacions que portava. La que més ens va sobtar va ser la paraula itututú, nascuda d'una onomatopèia que els zimbabwesos van fer servir per donar nom a les motos.

La llengua del Shorn Molokwane tenia poc a veure amb l'ndebele. Ell és descendent de les ètnies baklata, per part de mare, i bapedi, per part de pare. Ètnies que també trobem a la veïna Sud-àfrica. El Shorn ens va explicar que en un 80% de Botswana es parla en tswana, però que tothom coneix l'anglès, que és la llengua que els van deixar els colonitzadors.

Amb l'Helena Zefanias i en José Julio Tomás "Childo" ens vam endinsar en els idiomes de Moçambic. Vam descobrir el ronga i el shangà i gràcies a les classes de llengua que l'Helena feia a la seva filla Eunice, fins i tot vam aprendre'n alguna paraula: ahuku vol dir gallina i watswa, que és el verb cremar.

A casa dels Punga i gràcies a l'Oshito i la Sol Ange, vam adonar-nos de l'arbitrarietat de les fronteres africanes i de com les llengües es reparteixen en diversos països. El lingala és la llengua pont entre la Sol Ange, de la República Democràtica del Congo i el seu marit angolès. Malgrat que parlaven el mateix idioma, molts dels ingredients que vam anar utilitzant per cuinar tenien noms diferents segons els digués un angolès o un congolès. Per exemple, les fulles de la mandioca s'anomenen kizaka a Angola i saka-saka a la República Democràtica del Congo. El mateix passa amb el picant; la Sol Ange n'hi diu pili-pili i l'Oshito, zindungu.