Menjant bunyols o dikuku

bunyols de Quaresma o dikuku

Amarula

Lekgapo design

"El Negro" de Banyoles a la xarxa

Botswana és un d'aquells països dels quals sentim a parlar en rares ocasions. És una de les zones més pròsperes de l'Àfrica austral i l'única vegada que recordàvem haver incidit informativament en aquest país va ser per un assumpte que es remunta en el temps. Gairebé tothom recorda la polèmica del Negre de Banyoles, aquell boiximà dissecat que s'exhibia al Museu Darder garrotí. El Shorn Molokwane no va tenir cap recança de parlar-nos d'aquest incident internacional i ens va descobrir alguns aspectes de què no havíem sentit a parlar, com per exemple que a Botswana també n'hi diuen "El Negro". Però gràcies a Internet i a les amistats que el Shorn té pertot arreu, una compatriota li va escriure recordant-li que ben probablement "El Negro" no pertanyia als boiximans, sinó als batlhaping, una ètnia de pell més fosca.

A part de l'anècdota que ens permetia situar Botswana en la nostra memòria col·lectiva, gràcies al Shorn vam conèixer altres interioritats menys conegudes. Ell ha arribat a Catalunya per estudiar un màster en innovació tecnològica, però aquesta ocupació no li fa deixar de banda la professió que des de sempre ha ocupat la seva família a Botswana: el tèxtil. Ell és dissenyador i intenta, a través dels models que fa, apropar la tradició africana a la cultura de la moda. Les peces del Shorn tenen un distintiu especial, basat en els dibuixos tradicionals de les cases botswaneses. Copia els motius i els estampa a la roba que sovint llueixen models nòrdiques a ple centre de Barcelona, una barreja de cultures que transgredeix qualsevol frontera.
Aquest disseny basat en la tradició més ancestral ja s'havia fet famós a Botswana, on la marca "lekgapo design" ha sabut vendre alguns dels souvenirs més coneguts del país. Precisament en una vaixella d'aquest disseny, el Shorn va servir un licor anomenat Amarula que va encuriosir molt els comensals que aquell dia eren a casa del Shorn. "És com una barreja de Bailey's i crema catalana", definia el Shorn, a l'hora que els explicava que l'amarula és una fruita que fan servir alguns animals pel drogar-se.

Malgrat les distàncies i l'exotisme de la majoria de receptes que el Shorn va oferir als seus amics barcelonins, aquests van contribuir a l'apropament cultural quan, tot respectant una tradició molt catalana de portar postres quan som els convidats, van aparèixer a taula uns bunyols de quaresma. Amb ells vam poder saber que a Botswana hi ha un dolç calcat que anomenen dikuku.