|
Sovint, quan la distància entre els dos mons sembla allunyar-se, s'obren camins que conviden a la retrobada.
La Monika i la Katerina s'han conegut a Catalunya. Totes dues comparteixen quelcom més que una passió cultural que la Katerina viu des de la pintura; comparteixen, també, l'enyorança de les aromes i els sabors que van deixar enrere.
Juntes, ens van voler apropar als seus records gastronòmics a través de dos plats: el gulàs i el trhanec i d'un munt d'històries personals i anècdotes que van marcar la seva infància i el passat comunista del seu país.
Una de les coses amb què coincideix la gent procedent de països amb hiverns durs i llargs és la necessitat vital que tenen de manifestar, obertament, l'entrada a la primavera.
El profund contrast que hi ha entre totes dues èpoques de l'any marca sovint el tarannà de la gent o la gastronomia.
La Monika i la Katerina van viure part de la infantesa caracteritzada per l'exili. La Monika als Estats Units i la Katerina a Suïssa. Tot i que la vida fora del seu país els ha acostumat a nous paladars culinaris, sempre han acabat tornant als sabors de Txèquia; sabors com el de la majoránka, el nostre marduix, que es fa servir en nombrosos plats; el de l'excel·lent cervesa txeca, coneguda genèricament com pivo, una beguda que es consumeix allà més que en cap altre país del món i que és habitual que enriqueixi la salsa d'un guisat; o el sabor del pebre vermell, la paprika, indispensable en el gulás.
Encara que el gulàs és un plat originari d'Hongria, l'imperi austrohongarès el va acabar estenent i polpularitzant a tota l'Europa de l'est, amb particularitats a cada regió.
Tot i que es tracta d'un plat amb ingredients senzills, les carències durant el període comunista sovint en feien difícil l'elaboració i van endarrerir, d'alguna manera, molts dels avenços que, com l'olla de pressió, permeten avui dia, per exemple, reduir les 4 o 5 hores que necessitaria la cocció d'aquest plat.
"Jo tinc un record..." Ens conta la Monika. "...de quan vaig anar a Praga durant els últims anys del Comunisme. Aleshores jo ja vivia aquí i estava acostumada a una fruita, doncs, bona. Una vegada vaig anar a comprar taronges. Vaig haver de fer una cua de mitja hora per comprar un quilo de taronges. Aleshores, quan vaig poder comprar, em diu la venedora: Què desitja? I jo: Un quilo de taronges. I ella em posa allà unes coses que jo veig que són patates. I jo li dic: escolti'm, no em doni patates, li he demanat un quilo de taronges, no de patates. I aleshores em diu: Però que m'està insultant? Això són les millors taronges que tenim, provenen de Cuba."
Més informació sobre gastronomia txeca:
http://goodfood.hypermart.net/czech_category.html
|
