Quan ens plantejàvem dedicar un parell de capítols a la comunitat argentina de Catalunya, teníem clar que volíem reflectir l'ampli ventall cultural d'aquest país. No va fer falta buscar gaire les arrels dels nostres protagonistes, ja que tots o gairebé tots tenien avantpassats fora de Llatinoamèrica. De cop, el repte, era trobar "veritables" argentins. En vam trobar un gairebé de casualitat: en Marcelo Ventura, el marit de l'Anna Wainer. Se'ns va presentar com un autèntic fill dels Andes, algú que ha nascut a tocar de Bolívia i que concep aquesta serralada com un nexe d'unió entre els països de la zona. Les seves tradicions també ens ho demostren i podem comprovar que les al·lusions d'en Marcelo a les tradicions del nord de l'Argentina ens recorden molt els rituals bolivians o peruans, i ens fan adonar, doncs, que l'imperi dels inques ha deixat una forta petjada en les cultures indígenes, que encara ara, continuen sense acceptar del tot les fronteres nacionals.

En el cas de l'Argentina, la història més supèrflua sempre ha considerat que els conqueridors van fer desparèixer els pobles indígenes, però no va ser ben bé així i gràcies a persones com en Marcelo podem veure com les cultures precolombines encara perviuen al país. Ell és de la província de >b>Jujuy, gairebé a tocar de Bolívia i ens descobreix una Argentina més enllà de Buenos Aires:

"Bueno, las tradiciones que se conservan son la adoración de sus dioses. Los dioses para el inca fueron el Tata inti que es el Padre Sol y la Pachamama o sea la Madre Tierra, entonces son dioses indiscutibles, que no se pueden discutir porque por un lado aquí tenemos un dios que no se sabe dónde está, ni quién es, ni qué hace, ni para qué está porque ocurren tantas maldades en el mundo que dice como puede ser que dios permita esto, pero en los Andes nosotros sabemos que el Sol está y que nos ayuda a vivir todos los días, nos da calor, cuando tenemos frío decimos frío decimos el ponchito de los pobres, o sea su abrigo. Y la Pachamama, la Madre Tierra, sabemos que ella nos da de comer y que al final vamos a ir ¿a dónde?... A morir, a ser enterrados en su seno, o sea que nos da vida y nos recibe a la hora de la muerte, y esa es la Pachamama, la Madre Tierra, por eso se la adora".

Els descendents dels inques encara ara fan ofrenes a la Pachamama. Li porten coca, blat de moro, patates i ho enterren en un forat a terra. La cerimònia es converteix en una gran festa, en què no hi falten els balls i la chicha, una beguda de farina de blat de moro i aigua que es deixa fermentar en olles de fang.