El charango és un instrument de cinc parells de cordes que es toca al nord de l'Argentina i a tota la zona andina. És un descendent de l'antiga guitarrilla europea i els indis de Salta i Jujuy se les fabricaven ells mateixos amb la closca d'un animal que allà es coneix com a tatú o quirquincho, però que també podem conèixer com a armadillo, carachupa, Maka Kapasi, mulita o cachicamo.
Es diu que el nom de charango prové de charanga, un nom molt utilitzat durant la colònia per denominar la música d'instruments metàl·lics, i de charangero, que vol dir una cosa imperfecta o maldestra. Probablement, aquest nom li ve per la seva condició d'instrument rústic, i per l'ús entre els camperols per amenitzar les nits després de les llargues i feixugues jornades laborals.