cosint el matambre

asado

empanadas

asado

Àngel Gianfrancesco, fill

chimichurri

Durant aquests dos capítols que hem dedicat a la comunitat argentina, hem pogut comprovar com algunes de les tradicions més criolles anaven directament lligades als gautxos, aquesta espècie de "cowboys" de la Pampa, que acompanyaven les seves sortides amb alguns menjars que ja s'han convertit en els més autèntics de la cuina del país. Les empanadas, per exemple, eren un menjar que fregien abans de sortir de casa i que els acompanyaven durant els dies que eren fora. El mateix que el matambre, un invent dels gautxos, que gràcies al seu enginy van saber convertir en una delícia una part de la vaca extremadament dura.
Dins d'aquest seguit d'àpats no podíem deixar de banda els asados, típic menjar dels gautxos després de les dures jornades de feina. D'aquest ritual del sacrifici de la vedella i de la cocció, n'han sortit moltes històries, com la que ens explica el fill gran de l'Ángel Gianfrancesco:

"Quan a la nit, els gautxos aparcaven les vaques, per dir-ho d'alguna manera, es dividien en dos grups, els que anaven a aparcar les vaques i els que s'encarregaven de fer el sopar o l'"asado", no? Allà, a la nit, llavors hi havia els que s'encarregaven de guardar les vaques, anaven a l'"asado" i veien un tros de carn que els agradava i feien una escopinada per marcar-lo, perquè allà... allà és la llei "del que no corre vuela" i més d'un es fotia el menjar de l'altre i l'altre es passava la nit sense menjar o menjava les sobres i el costum, allà, al temps antic, era fer una escopinada. Això ja és una cosa familiar, és com aquí la paella; vinga, un diumenge anem al camp a fer una paella, el mateix aquí amb l'"asado" però a Argentina", explica l'Ángel Gianfrancesco, fill.

La salsa chimichurri que dóna gust a la carn també delata el seu origen itinerant, ja que és una salsa que necessita uns quants dies de repòs per agafar la picantor que la caracteritza.