Tarjun

Kvas

Riabina

Vodka

A la taula de l'Alexandre Korotov vam poder tastar alguns dels plats més típics de la cuina russa, com ara la sopa schi, però també vam tenir l'oportunitat de conèixer algunes de les begudes refrescants més populars entre aquesta població.

Tarjun
L'Alexandre ens la descrivia com una beguda feta amb herbes, d'aquí que sigui de color verd. S'ha de prendre ben freda.

Kvas
Aquesta és potser, juntament amb el vodka i la cervesa, una de les begudes russes més populars. La diferència és que el kvas no té alcohol, i si en té, és en quantitats molt minses. Pels carrers russos podem trobar parades de kvas: la gent s'hi acosta amb ampolles buides i les reomple dels grans barrils que contenen la beguda.
Està fet de pa de sègol, sucre, llevat, galetes, menta, panses i molta aigua.

Riabina
També ens va deixar tastar la riabina, una beguda de color vermell que l'Alexandre ens va descriure com "una alternativa a l'aperitiu d'abans, amb menys graus, amb menys concentració d'alcohol. Això està fet amb gerds o, millor dit, una espècie de fruites del bosc a les quals s'afegeix conyac. Només té vint graus, però és dolç i té molt bon gust; l'alcohol ni tan sols es nota, per mi que és un dels millors... una de les millors begudes que hi ha".

Vodka
A totes les cases russes on hem anat a parar, hi hem trobat el vodka, una beguda que s'acostuma a prendre ben freda, sola i d'un sol glop. Un cop ingerida la beguda, és habitual menjar-se un cogombre envinagrat perquè l'alcohol no enterboleixi el cap més del compte.
Al Centre Puixkin, la Carmen Peña ens va explicar que el vodka, així com la patata, el tabac i el cafè, va entrar a Rússia al segle XVIII i ens assenyala l'origen de la beguda com a escandinau.
Segons ens explica la Carmen, a Rússia es prenia aiguamel, una beguda fermentada que podia ser de diversos colors, que n'indicaven la graduació.
Mentre ella feia aquesta reflexió, els alumnes del centre es quedaven ben parats; ningú es pensava que la beguda russa més popular tingués un origen escandinau, de manera que, per fer-ho més explícit, la Carmen va entrar en el camp lèxic:
¿ "Com es diu "aigua" en rus?
¿ Vodà.
¿ Vodà. Doncs, per fer la paraula vodka, l'únic que hem fet és intercalar-hi una "k", que actua com un diminutiu. Podríem dir, doncs, que "vodka" significa "aigüeta"."