Samovar

Cerimònia del te

Oladi

L'Alexandra

L'Estela-Estefania

Tot i que el te és la beguda russa més popular, no va ser fins al segle XVII que uns ambaixadors van portar paquets d'aquesta infusió que procedien de Mongòlia. Aviat es va estendre que tenia efectes estimulants: curiosament, perquè així la gent no s'adormia en els primers oficis religiosos del dia. Al segle XVIII es va convertir en beguda nacional.
El te es prepara en un samovar, un utensili per fer bullir l'aigua que encara avui conserva la forma original. Això permetria escalfar l'aigua amb carbó si algun dia faltés el corrent elèctric.
Per preparar el te, hi ha unes normes implícites: la tetera ha de ser de porcellana o de pisa i s'ha de remullar amb aigua bullent abans de posar-hi el te sec. En acabat s'hi aboca l'aigua fins a omplir una tercera part de la tetera, es tapa i es cobreix amb un tovalló o es col·loca a sobre del samovar calent i se'l deixa reposar uns minuts. En molts altres llocs es cobreix amb una funda embuatada que acostuma a agafar formes de matrioshka, gallina o altres figures decoratives. Al Centre de Llengua i Cultura Puixkin en vam poder veure una que representava una dona russa amb el típic pa i sal de benvinguda a les mans.
A partir d'aquí, el te ja es pot servir i i es pot començar un dels rituals més estesos dins del territori rus: la cerimònia del te, que sovint va acompanyada de dolços i, sempre, de conversa. Tradicionalment, la infusió l'ha de servir la persona més gran de la taula.
Durant l'enregistrament del programa vam poder gaudir d'una d'aquestes cerimònies en un antic restaurant rus, que encara conserva l'ambient inicial. Allà, a part de beure el te, vam tastar piroshki i blini, dues varietats que havíem conegut en la seva versió salada, però que, en el ritual del te, s'endolceixen amb poma, mel o melmelada. També hi vam trobar oladi, una massa semblant als blini, però més espessa, que es fa amb carbassó ratllat, farina i ou, i que es passa per la paella. En aquesta taula ha experimentat una innovació, la incorporació de coco ratllat pel damunt, un sabor gens habitual a Rússia.

A la taula de l'Inter-Tapa hi va haver un tema de conversa que va centrar els comensals. El nom de la mare de l'Alexandra, la mestressa del local, va despertar uns quants interrogants als entaulats. La història és llarga, però com que el ritual del te convida a contar històries, tothom va escoltar amb atenció el relat de l'Estela-Estefania, que ens transporta fins a la Guerra Civil espanyola.
L'any 1937, el seu pare va venir a defensar la República des de Rússia. Era aviador i a Madrid es va enamorar d'una noia que es deia justament així: Estela-Estefania. La guerra es va encarregar d'espatllar l'amor i aquella noia va morir en un bombardeig, però el pare no la va oblidar mai i va batejar la primera filla amb aquest nom.

Inter-Tapa
Av. Gaudi, 11
93 435 43 83