Mapa d'Occitània

En Rafèu

Tradició del chabrol

Occitània representa tot el territori del sud de França, una zona en què hi ha uns 14 milions de persones, de les quals entre 1 i 3 milions parlen occità. En Rafèu és parisenc de naixement i occità d'adopció, quan amb deu anys va anar-se'n a viure al Perigord i més endavant a estudiar a Tolosa. Precisament, a Tolosa va conèixer la Marta, una sabadellenca que, atreta per la llengua occitana, se n'hi va anar a estudiar. Allà, tots dos van aprendre a comunicar-se en el dialecte llemosí i, al final, van decidir venir a viure plegats a Catalunya, un país que pel Rafèu és tot un referent d'identitat cultural:

"Aquí, la situació del català, el reconeixement públic del català, que tot estigui retolat en català, que la gent parli el català pel carrer... fa molt goig, quan vens d'allà... jo sempre havia sentit els meus amics occitans de Tolosa dir que Catalunya era el paradís dels occitans, que els catalans eren els occitans que havien aconseguit tot... és el que se'n diu allà de Catalunya... és això el més impressionant...".

Potser per això, a en Rafèu, li feia especial il·lusió preparar un àpat occità per als seus amics catalans. De tot el sopar, el que més va sorprendre als amics va ser l'ordre dels plats (sopa, de primer; confit d'ànec amb patates i ceps, de segon; amanida i taula de formatges, de tercer i, finalment, les postres) i una manera ben particular de fer pràctiques les tradicions a taula: el chabrol. Després de la sopa d'all, els comensals han de netejar el plat amb vi. La quantitat de líquid varia segons el sexe: les dones agafaran la mesura de la cullera i els homes, de la cullera cap per avall. D'aquesta tradició, se'n diu chabrol, ja que quan es beu el vi, diuen que al plat hi queda la forma d'unes banyes.