Salah Jamal

l'airan, la beguda del desert

el tabbuli o tabulé

preparant el fattush

zattar

la "haima"

"El que farem ara és la beguda del desert, dels beduïns. Es diu dels beduïns, però a tot el món àrab es beu, això. És una beguda molt refrescant. Feu una mica d'imaginació, és com el gazpacho. Abans de dinar o sopar, un gotet. Refresca i fa tenir més gana."

L'airan forma part d'un menú especial que en Salah, amb l'ajuda d'alumnes i voluntaris, va preparar per a més de 150 persones durant una festa solidària que la Universitat de Vic organitza cada any; aquest cop (2003), a benefici de les víctimes de la guerra de l'Iraq.

Alguns dels plats del menú ens parlen, precisament, del fet que sovint les colonitzacions també arriben a la cuina. Aquest podria ser el cas del tabbuli, que ha acabat dient-se tabulé a molts indrets per mor de la llarga influència francesa en aquells territoris.

El tabulé, que tothom coincideix a atribuir-li un origen siriolibanès, és un dels entrants més populars al món àrab. De fet, es tracta d'una amanida; justament, els verbs tabal i "amanir" tenen un significat semblant. Els àrabs juguen també amb un doble significat de tabal: "amanir" i "trempar", el mateix que s'ha mantingut en el mallorquí, on l'amanida també es "trempa".

Però l'amanida que més s'assembla a la que estem acostumats aquí es diu fattush. Els ingredients, els d'una amanida verda normal, s'acompanyen amb trossets de pa torrat, fatte, que donen nom al plat i el seu toc més característic.

El menú de la festa es va completar aquell dia amb altres entrants, com unes torrades de formatge fresc, zattar; hummus i mutabbal, les populars cremes de cigrons i albergínia i el maqlouba, un pastís d'arròs i carn que més endavant aprendríem a fer amb en Salah a casa seva.