 |
| qahwa, el cafè arab |
 |
|
 |
| acceptant el cafè del casament |
 |
|
 |
| en Salah i la seva dona "llegint" els pòsits del cafè |
 |
| detall del marro a la tasseta |
Després de dinar, en Wesam ens va voler ensenyar el vi que la seva família elabora, des de fa una dècada, al sud del país.
Les famílies d'en Wesam i la Nawar formen part de la minoria cristiana de Jordània. Això no treu, evidentment, que la majoria dels costums amb què han conviscut des de petits tinguin a veure amb les tradicions àrabs, especialment pel que fa a les celebracions, tal com va passar en el seu casament.
"Bueno, la iglesia es lo mismo casi de aquí, seas católico o ortodoxo, vale? Pero hay costumbres allí antes de la boda. La familia del novio tiene que ir a casa de la novia para pedir la mano y entonces ahí deciden si lo aceptan o no. Ponen una taza de café árabe. Si te aceptan, toman el café, si no, te vas."
El cafè àrab "qahwa", però, no només s'ofereix per tancar acords comercials o matrimonials, com en els cas d'en Wesam i la Nawar: també, i sobretot, s'ofereix a les cases com a senyal de benvinguda.
En Salah Jamal ens en va oferir, a la seva casa de la Cerdanya, un cafè tradicional àrab que barreja cardamom a la moltura.
Al final del cafè, en Salah ens va explicar un dels curiosos avantatges d'un cafè que deixa marro, com l'àrab: segons diuen, poder-hi llegir el futur, un futur que el marro dibuixa a les parets de la tasseta.
|