en Salah i el seu fill, en Bernat

kusa mahshi

maqlouba

preparant la kafta

la kafta a apunt de servir

favetes de "fussió"

Ajudat en alguns moments pel seu fill petit, en Bernat, en Salah ens va oferir un menú completíssim que anava des dels plats tradicionals àrabs fins als plats de fusió amb la cuina catalana.
Ingredients d'aquí i d'allà van anar trobant el seu punt just a la cassola.

Van ser plats com el kusa mahshi, amb el carbassó com a protagonista, un carbassó com els que podem trobar a qualsevol mercat de Catalunya, tot i que en algunes zones, com l'Empordà, se'n cultiva justament un de petit i groc, molt semblant al que es fa servir als països àrabs, però és un carbassó de temporada. El carbassó es farceix amb carn i arròs de la mateixa manera que es faria amb altres verdures, una herència de la cultura gastronòmica de l'imperi otomà que va estendre aquest costum a tota la Mediterrània oriental i més enllà del Mar Negre.

La maqlouba, un pastís d'arròs, carn i verdures amb un curiós "acompanyant" de cocció, la música d'Oum Koulsum, en concret el tema "Gahni li shweih", que ve a dir "Canta'm a poc a poc i et regalo els ulls". En Salah va heretar la tradició musical que acompanya aquest plat d'un amic de Líbia, territori que comparteix amb tot el món àrab la passió per aquesta artista egípcia, autèntic exemple d'unificació cultural.

Mentre s'anava fent la carn per a la maqlouba i els carbassons feien xup-xup a la cassola, va arribar el moment de començar un altre plat, la kafta, una mena d'hamburgueses de carn picada cuites al forn i acompanyades de patata i ceba a rodanxes.

"Es diu kafta perquè el palmell de la mà en àrab es diu kaf i el verb que estic fent jo és kafta, per això es diu kafta. Si algú ha visitat el Marroc o Turquia, li diuen kebab, que és el mateix. Es fa d'una altra manera, es fa aixins, una mica allargat, i amb un pinxo. Nosaltres ho fem de les dues maneres."

Les espècies més importants per a la kafta es fan servir ja barrejades. El preparat es diu fulful bhar. Acostuma a portar-ne set i és una més de les moltes coses d'origen àrab habituals al rebost de casa.

En Salah va voler afegir també al dinar uns platets que se'n podrien dir "de fusió" entre les dues cultures: unes favetes amb all, pernil i julivert, algunes espècies i formatge de cabra àrab, que ell va substituir per feta.
També va fer una escalivada, amb formatge i menta seca i, per acabar, l'adaptació d'una de les postres més populars a casa nostra. Una versió palestina del "mel i mató" amb aigua de roses i coco ratllat.

Quan finalment la maqluba va estar a punt, en Salah va posar l'olla cap per avall i va abocar el contingut en una plata, que va quedar com si fos un pastís, amb tot el sofregit i la carn a la part de sobre. De fet, maqluba vol dir "girar" o "tombar".
Aleshores, en Salah, va fer servir una expressió, "Al·lahu Akbar", que seguidament ens va explicar.

"Al·là és gran. Què vol dir ¿Al·là és gran'? Ojo, eh? ¿Al·là és gran', aquí s'entén només que és un crit de guerra, de guerra santa, no! Amb aquest ¿Al·là és gran', jo aquí estic reconeixent que Al·là és més perfecte que jo, i Al·là sabrà fer més coses bones que jo. O sigui, tot el que es fa bé, hem de dir: Al·là és gran, Al·là és el més perfecte i, gràcies a Al·là, a mi m'ha sortit bé."

Una adreça de cuina palestina:
http://www.palestinos.com/portada/dirseccion/recetas.asp