En els capítols de "Karakia" són habitualment els nostres veïns, procedents de països i cultures diferents de la nostra, els qui obren casa seva als espectadors. Ara, per un cop, volíem intentar que fossin els espectadors els qui els obrissin les portes i que, alhora, participessin com a amfitrions en un dinar multicultural.

Des de "Karakia" vam fer arribar aleshores una proposta als espectadors que havien contactat amb nosaltres a través de la web del programa, en què es demanava la col·laboració d'una família, catalana d'origen, per participar en aquest nou projecte.

Aquests tres anys de "Karakia", ens han servit per entendre com la cuina és un dels ponts més sòlids entre cultures diferents. La migració de les persones, sovint difícil i complicada per nombrosos tràmits i prejudicis socials, no està, per desgràcia, tan acceptada com la "migració dels aliments". Els ingredients i els plats viatgen i sedueixen sense tenir en compte fronteres, ni ètnies, ni idiomes. El llenguatge que parlen és universal i pertany a l'essència de l'anomenat "esperit de la concòrdia", pel qual gent de tot el món, sense distinció de races o creences, es complau a asseure's a la mateixa taula.

Aquest vol ser també l'esperit d'aquest programa especial.