la reflexió de l'avi Joan

Ho va dir en Ramón durant el dinar: "la gent menjant s'entén", i aquest podria ser el resum del programa.

El cert és que "CUBIMESTIJC, sopa Karakia" es va convertir en una experiència inèdita d'aproximació cultural sense intermediaris que ha servit per compartir molt més que uns plats a taula. La trobada s'ha acabat transformant en un dinar carregat de simbolismes en què tothom ha posat molt de la seva part. L'objectiu de preparar un àpat en comú ha servit també de reflexió sobre moltes coses, potser la més important: que la convivència entre cultures és més que possible.

El pare de l'Anna, en Joan, de 82 anys, potser la persona que per edat i vivències més lluny es troba d'aquesta nova societat plural i diversa que vivim, ens va fer saber en acabat el dinar:
"Veig que tinc contacte amb persones que abans les tenia privades, que no sabia que hi eren. (...) Espanya era una gran presó, m'entens el que vull dir. I ara s'ha obert. (...)Hem de tenir la idea que les persones, encara que siguin d'una altra raça, són iguals que nosaltres. I en comptes de menysprear-los els hem de donar la mà..."