Rahel vestida amb l'eterter

rentat del cafè

encens

olorant el cafè

djebena

A Etiòpia, qualsevol trobada d'amics o familiars ha d'acabar necessàriament amb la cerimònia del cafè, una tradició que té multitud de simbolismes religiosos. Les dones es vesteixen per a aquest esdeveniment amb l'eterter, un vestit típic fet de cotó, i que només es posen els dies de festa.

Primer de tot cal rentar el cafè. A la cuina, la Rahel en va posar un parell de grapats en un plat amb aigua i el va anar fregant entre les dues mans unes quantes vegades. Li va canviar l'aigua un parell de cops i llavors ja el va tenir a punt.
El ritual comença amb la torrefacció del gra de cafè davant dels convidats, amb el terra cobert de fulles de lli o d'eucaliptus i amb encens cremant per tota la casa. Quan el cafè ja s'ha torrat, es passa el cassó per davant dels presents perquè l'olorin i, així, espantin els mals esperits que puguin tenir al voltant seu. Un cop torrat i mòlt, el cafè ¿que en amharico, la llengua oficial a Etiòpia, se'n diu bunna- s'escalfa en una gerra de fang feta a mà, la djebena. Per últim, es passa el cafè d'una tassa a una altra per purificar-les i se serveix.
A Etiòpia, tots els dies es prepara el cafè d'aquesta manera. És gairebé obligatori i de bona educació prendre tres tasses de cafè. Si no es fa així, tindrem mala sort.

Es creu que la paraula cafè prové de Kaffa, la regió del sud-oest del país on es va descobrir aquesta planta rubiàcia. Encara ara, és l'únic lloc del món on creix d'una manera salvatge.