l'Edina

en Boban

en Mirsad "Civa"

La família Minić i en Ćiva ens van apropar a la cultura de Bòsnia a través de plats i records, però indissoluble a aquests records hi ha la presència d’una guerra que els ha trencat a tots plegats la vida i que marcarà per sempre el seu camí. L’Edina i en Boban treballaven de periodistes a Sarajevo quan va començar el conflicte. Tenien un fill i l’Edina esperava el segon. Cap dels dos es podia imaginar que la situació desemboqués en allò i, ara, quan parlen de Sarajevo ho fan amb una nostàlgia entelada per la consciència de saber que la ciutat on van viure i ser feliços tants anys mai tornarà a ser la mateixa. L’Edina va ser la primera de marxar amb els seus dos fills. El petit va néixer sota el setge de Sarajevo, per això li van posar un nom ben significatiu: Boran, que vol dir “lluitador”. El marit de l’Edina, en Boban, es va quedar un temps més a Bòsnia, on era un prestigiós periodista de Ràdio Sarajevo. Finalment, però, va reagrupar-se amb la seva família gràcies a l’ajuda de col·legues gironins desplaçats a cobrir el conflicte. Ara, en Boban porta el Centre Esportiu i Recreatiu de l’Escala i mentre serveix cafès als jubilats del poble, el seu discurs ens acosta a aquell país desaparegut amb la violència: “Bòsnia era com Iugoslàvia en miniatura. Totes les cultures i religions separades sovint per línies territorials convivien dins del nostre país amb una normalitat envejable.”
Qui també va veure estroncada la seva vida per la guerra va ser en Ćiva, que treballava com a tècnic de so a la mateixa ràdio que en Boban. Ajudat pels mateixos companys que la família Minić, en Ćiva ha explotat una afició que mai s’hauria imaginat que desenvoluparia fins al punt de viure’n: la cuina.