> Retorn a l’índex de programes  
La rambla balcànica - 1
Informació complementària
cafè turc
cevapčići
Una Altra Cosa
vegeta
bamija
vides trencades
carnaval eslovè
lletraferits
la Simona
compartint l'humor
en Marko i l'Elena
corbates croates

 

carnaval eslovè



A la Simona li va fer una molta il·lusió que ens poséssim en contacte amb ella per parlar de la seva cultura, llengua, tradicions i, evidentment, de gastronomia. Potser per això vam voler trobar un dia especial per posar-nos a la cuina: Dijous Gras. Aquesta data, que anuncia l'inici del carnaval, li servia a la Simona per posar-nos al corrent de com se celebra el carnestoltes a Eslovènia. Tot comença a la cuina, ja que aquest dia s'han de preparar els krofi i flancati, dues varietats de bunyols que, un cop cuits, serveixen d'excusa als nens de la casa per anar disfressats de porta en porta i reclamar-ne un grapat. Com que a Catalunyano és costum d'anar a buscar bunyols a les cases dels veïns, els tres fills de la Simona van estalviar-se una desil·lusió i es van conformar a menjar-se els que la seva mare preparava mentre ells jugaven a disfresses. Un cop engalanats, la Clara i la petita Helena es van transformar en dues esfereïdores bruixes i en Bernat va escollir una disfressa trampa copiada de l'imaginari popular eslovè i consistent a penjar-se una cistella a l'esquena i introduir-hi un ninot, de manera que la persona i el ninot es confonen.
Eslovènia mai ha deixat de celebrar aquesta festa, fet que alguna vegada els ha portat problemes. Potser el més notable va ser l'any que Tito es va posar malalt i va arribar el divendres de Cendra amb tota la comitiva de ploraneres i ploraners al darrere del cos del Kurent (el seu carnestoltes). "El comitè que organitza totes les coses i sobretot els que estaven allà vetllant el Kurent van arribar a ser empresonats, perquè es va considerar que això era una cosa subversiva i que es reien del president malalt, quan en realitat era un costum de sempre", recordava la Simona.