Potser l'amor per les lletres de la Simona li fa afirmar que el seu és un país de lletraferits, però, sigui com sigui, és cert que la lletra escrita és present en molts dels pilars bàsics d'aquesta nació. Les llegendes, com la de l'heroi nacional Martin Karpan, o la proliferació de revistes literàries per a totes les edats en són només un parell d'exemples:
"Una de les característiques d'Eslovènia seria que és com un país de lletraferits, és a dir que la literatura o la lletra impresa té molta presència en molts àmbits. També podeu veure que els nens meus reben cadascú la seva revista... Per la franja d'edat editen tres revistes diferents, aquesta per als nens fins a 6 anys, aquesta per als primers anys de bàsica i aquella ja és per a adolescents i preadolescents que surten mensualment, tenen molts jocs, molta poesia, moltes històries, anuncis de tots els llibres per a nens que sortiran..., i van acompanyats també per una revista amb temes que poden interessar als pares de l'educació fins altres coses".

A més, l'himne d'Eslovènia és un poema de France Preseren de 1847 que ens deixa entreveure el caràcter obert que sempre ha volgut tenir la nació eslovena:

"Que visquin totes les nacions
que esperen que arribi el dia
que arreu on il·lumina el sol
desapareguin les baralles,
que tots els nostres compatriotes
siguin lliures i que el
veí no sigui dimoni,
només sigui veí."