Quan vam arribar-nos fins al pis d'en Bane, ja sabíem que aquell vell edifici del barri gòtic barceloní era un petit nucli de persones vingudes de l'ex-Iugoslàvia. Anàvem a conèixer en Bane, violinista i ànima del grup Los Moussakis. Mentre cuinava una mussaca va començar a parlar en serbi. Era ben clar que el seu discurs no anava dirigit a nosaltres, que amb prou feines hem après a dir bon profit, prijatno, en aquest idioma. Parlava amb el veí de dalt, cosí germà seu i músic com ell. El que a nosaltres ens va semblar una dada excepcional, va resultar ser d'allò més habitual en aquella escala. Hi viuen bàsicament serbis, però també hi ha viscut algun croat i tots els inquilins han estat o són músics. Potser va ser per la bohèmia de la música o per les limitacions de la televisió, però al final només vam poder conèixer dos dels músics veïns de l'escala. Per la resta, queda el mite de l'escala més balcànica de la ciutat.