el sopar

Ararat, la pel·lícula

En Gor ja fa prop de 12 anys que és fora d'Armènia. Va començar a estudiar a la universitat de Belgrad, a Sèrbia, després va viure a Polònia i ara ja en fa 6 que és a Catalunya.

"Gairebé ningú coneix Armènia, he trobat durant aquest 5-6 anys molt poca gent que han sapigut que existeix un país que es diu Armènia o inclús molts pocs que sabien la capital i sabien més o menys on està ubicada, no?"

En Gor ha convidat a sopar alguns dels professors amb qui treballa més de prop al deganat de la facultat. Coneixen força bé la realitat que envolta els orígens del seu alumne, sobretot gràcies a una exposició que en Gor va organitzar.

"...aquí els professors són accessibles per a l'estudiant i allà [al meu país] no són accessibles, hi ha una jerarquia molt forta, llavors no hi ha un tracte molt personal com aquí."

En tots aquests anys lluny d'Armènia, en Gor s'ha avesat a conviure amb nous costums que també han acabat enriquint la seva cuina.

"M'he permès la llibertat de poder combinar els ingredients del meu país amb els ingredients nous que he anat trobant aquí..."

És el cas de la cansalada fumada, que juntament amb ceba i xampinyons, van formar part, durant el sopar, d'un farcell d'albergínia que ens recordaven les dolma del seu país.

Durant la sobretaula, la conversa va transportar els presents fins a la Primera Guerra Mundial.

"No pots viure amb l'odi constantment, però al mateix temps no s'ha d'oblidar aquest fet... No s'han d'oblidar aquestes víctimes, no s'ha d'oblidar el genocidi en si mateix."
En Gor es refereix als fets que, a partir de 1915, van provocar la desaparició de prop d'un milió i mig d'armenis, residents a l'antic territori de la petita Armènia que actualment ocupa Turquia. Aquesta fosca pàgina de la història, de la qual hi ha diferents versions oficials segons els països implicats, ha col·lapsat durant generacions el sentiment del poble armeni.

"...de fet els armenis s'han quedat com callats, però la seva memòria ho expressa d'altres maneres..." Comenta en Martí, un professor de la facultat que ha vist la pel·lícula "Ararat" que el director armeni Atom Egoyan va dedicar al record del genocidi. "T'ensenyen l'Ararat i dius, però l'Ararat què és, no?... i després entens la història, perquè per nosaltres l'Ararat és el Noè... Si ho lligues o t'ho han explicat... Però per ells és molt més..."

La bíblica muntanya d'Ararat, actualment en territori turc, és potser el símbol que representa més bé aquest sentiment del poble armeni i no falta mai en cap casa armènia, es trobi on es trobi.