en Paulo explicant el "guarda cabeça"

l'Anaïs no vol dormir

ballant després del dinar

El nostre primer contacte amb la petita comunitat capverdiana de Catalunya va ser a través d'una festa molt especial.
La protagonista involuntària d'aquest dia era l'Anaïs, que tot just havia complert els 15 dies i no es volia adormir, com si pressentís l'enrenou i la festa que es preparava a prop seu.

Per presentar la nena en societat, l'Elisenda i en Paulo, originari de l'illa de São Vicente, van triar una celebració molt popular a totes les illes de Cap Verd, anomenada guarda cabeça, un ritual de protecció del nadó, que té origen a l'illa de Santo Antão, en una època en què davant la impotència per la mortaldat infantil, es buscaven explicacions irracionals i màgiques.

En Paulo ho explicava d'aquesta manera als seus convidats:

"La festa de guarda cabeça és una tradició, perquè, en Cap Verd, fa molts anys, a una illa que es diu Santo Antão, que és una illa que és molt muntanyosa i les persones no tenien accés als hospitals. L'accés als hospitals era molt difícil. Aleshores la gent curava el melic dels nens amb una terra vermella perquè deien que la terra tenia propietats curatives, i clar, això és una gran mentida i això feia que molts nens agafessin infeccions i acabessin per morir. Amb això han associat que eren les bruixes que menjaven els nens. Quan arribés la bruixa... perquè la bruixa sempre arribava en la forma d'un gat. Principalment un gat negre... tenien que estar allà preparats per tallar la cua de la bruixa... Per això tenien les estisores, els ganivets... però clar, això era una llegenda. Normalment fem la festa de guarda cabeça a Cap Verd més per reunir els amics el setè dia del naixement dels nens... i per això ara estem aquí..."

Avui dia, l'autèntica protagonista ja no és la superstició, sinó la música i també el menjar. A les cases de Cap Verd on encara se celebra aquest ritual de protecció és costum que les dones vetllin el nen durant el trànsit al setè dia. Mentrestant els homes, en una altra habitació, fan música i soroll per espantar "la bruixa" i prenen groc, l'aiguardent més popular de les illes.
A la matinada, per recuperar forces, és costum prendre una canja, un brou de gallina, abans de donar la vetlla per acabada.