el dinar de celebració

la feijoada d'en Paulo

"Això de la fusió, a casa nostra, ens ve de lluny. La meva dona és gallega i ens vam conèixer aquí de molt petits i bueno... I aleshores la meva filla, que és molt viatgera, doncs voltant, voltant, va trobar el Paulo i va resultar que era de Cabo Verde. Hagués pogut ser rus, hagués pogut ser turc, hagués pogut ser americà... I com que el Paulo és un noi molt maco, doncs nosaltres contents, si, si... I aquesta nena ja ho veieu, un tresoret petit... O sigui que... res, catalans com sempre. Aquí han passat tots: fenicis, romans, grecs, castellans, andalusos, gallegos... doncs mira, anar barrejant, eh?... I a veure si surt bé aquest dinar multicultural."
Són les paraules d'en Josep, el sogre d'en Paulo i per tant l'avi de la petita Anaïs. El seu comentari amb la nena a coll, poc abans del dinar de guarda cabeça, sonava gairebé a "declaració universal dels drets del mestissatge".

El dinar en va ser una prova contundent. Hi havia catalans, francesos, austríacs, nord-americans, brasilers, senegalesos... una prova de la barreja de cultures que comparteix la parella amfitriona i que ha fet de la seva vida una aposta clara pel mestissatge.

El plat que va triar en Paulo per celebrar el guarda cabeça reproduïa molt bé aquest missatge. En aquest cas, de mestissatge entre tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica.
La feijoada de Cap Verd és un plat que es van inventar els esclaus africans del Brasil, adaptant-se als nous ingredients d'aquell país i als dels colonitzadors portuguesos.
Al cap dels anys, el plat va viatjar a l'Àfrica, curiosament a les illes des d'on aquells mateixos esclaus havien sortit, ja que els traficants feien servir Cap Verd com a pont d'aquell comerç inhumà.

Descobriu les diferències entre la feijoada brasilera i la feijoada capverdiana visitant totes dues receptes a la nostra web.