En el capítol anterior havíem relacionat cuina capverdiana amb carn, però l'Alcidia i la seva germana, l'Herminia, ens ho han volgut deixar clar...

"Más pescado... Porque son islas y normalmente vivimos más de la pesca. La economía del país está basada en la pesca. Hay carne... la misma que hay aquí, pero la población misma prefiere el pescado."

La neteja del peix es fa de manera especialment escrupolosa. És important, per exemple, treure ganyes, vísceres i aletes, per petites que siguin. Tret del cap, es tracta, en general, de deixar només el cos del peix i l'espina central.

"Da mal sabor a la comida. Es lo que pensamos.", es justifica l'Herminia.

Entre les truites de riu, les orades i les sardines, que van triar per fer el dinar d'aquell dia, també hi ha alguns peixos autòctons de l'Atlàntic, com la façola, coneguda per catalufa a les Canàries i al Carib... o el badejo, l'anfós bord, que també podem trobar al Mediterrani.
Aquest cop els ha portat un amic que acabava d'arribar de Cap Verd i que també va dur moreia, de la mateixa família que la morena.

"Es un aperitivo muy típico y muy gustoso del país. Se corta a tacos, a trocitos, y se pasa por un poco de sal y ajo... y luego se pasa por harina", explica l'Herminia.

La seva germana ens fa notar una diferència més entre els peixos d'aquí i els d'allà:
"El pescado de aquí no huele tanto como el de mi país. Cuando comemos pescado en mi país tenemos que lavar las manos con limón, echar colonia... y siempre huele a pescado, porque es un olor tan fuerte que parece que te entra en la ropa."