El programa va voler ser testimoni de l'arribada, a l'aeroport del Prat, de la tieta Fátima, a qui l'Ulisses considera una segona mare.

"Hi ha una ajuda mútua molt gran, un afecte molt gran dins la família. És molt important", ens deia la Fátima en arribar.

D'aquesta forma de ser, d'entendre les relacions entre la gent, més enllà fins i tot dels vincles familiars, a Cap Verd se'n diu morabeza, una expressió que parla igualment d'hospitalitat i acollida, un tret molt característic d'aquell poble i que coneixen prou bé tots aquells que han visitat les illes.

Ja fa trenta anys que la Fátima va deixar Cap Verd per instal·lar-se a Portugal, trenta anys intentant també no perdre el contacte amb la seva cultura.

Com ella, l'Ulisses també ha construït la seva pròpia illa capverdiana, en aquest cas a la Roca del Vallès.
Lluny de la seva terra, tampoc no ha perdut aquesta barreja peculiar de morabeza i sodade, d'hospitalitat i nostàlgia, que uneix els capverdians es trobin on es trobin:

"Fem una rodona i una mena de self-service... bevem una mica i després també fem un ballet, si fa falta. Parlem i xerrem... posem al dia les històries... tot això..."

"Ens ajuda molt a apropar les nostres experiències i també la nostra cultura, que sigui viva on sigui, i això jo crec que és molt important, pels nens sobretot, si els hi pots transmetre... Crec que els dónes un abast molt important per la seva vida futura." Qui diu això és l'Ilidio. Ara viu a Catalunya, després de conèixer la Remei a Lisboa, on s'hi va passar mitja vida.

L'Ilidio és originari de l'illa de Fogo. Segons ens explica, és l'illa habitada on l'alçada és major que la seva circumferència (la Palma, a les Canàries, seria la segona).