Un dels plats més coneguts de Cap Verd és el kuskus. Es tracta d'una barreja de dues farines, la de mandioca i la de blat de moro amb fècula de batata, en aquest cas, ja que normalment es fa amb moniato bullit i triturat, que ajuda a fer la massa més compacta.
La Fátima ha portat els ingredients a punt d'amassar però l'elaboració a Cap Verd es fa encara a la manera tradicional.

"Esto es lo que llamamos un pilao, lo que pasa que está hecho en miniatura y en barro. Ese es el palo. Se puede machacar entre tres personas con tres palos o una persona o como quieran... Pero ese es el símbolo del pilao, que se machaca el maíz o la yuca o la patata para hacer el kuskus."

Amb el pilao es manté la humitat dels ingredients que es van triturant, però ara, l'eixutor de les farines, la fècula i el sucre i la canyella que també porta, obliga a anar afegint aigua fins que s'obté la textura adient.

La barreja ha convertit els ingredients en una sèmola que un cop refinada amb l'ajut d'un colador es trasllada al binde, un recipient de fang que té uns foradets a sota.

"En Cabo Verde se pone un pañito o una servilleta o algo así, pero como ahora no tenemos, ponemos una gasa mojada... para que los agujeritos no se tapen, porque ahí es donde entra el calor para cocer el kuskus."

Tots identifiquem el kuskus amb un àpat molt popular del Magrib. A part del nom, tots dos plats s'assemblen, també, en certa manera, en el procés d'obtenció de la sèmola i en la cocció posterior. Actualment, les modernes cuscusseres i olles de vapor fan oblidar la laboriositat d'aquest antic procediment.

Al cap de mitja hora de cocció, el kuskus ja és cuit i ha agafat prou consistència per desemmotllar-lo com si fos un pastís. I aquesta és sens dubte, la gran diferència amb el cuscús, el seu germà africà. El kuskus dolç es menja com si fos una coca o un pa de brioix.

Una de les opcions d'acompanyament és el formatge fresc, la confitura de papaia i un bon raig de mel de canya de sucre.