En Chuen Soun Lam, que ha fet de mestre de cerimònia, explica als convidats del casament la història d'un "amor a mil quilòmetres del fil vermell":

Yue Lao, el déu de l'amor, s'encarregava d'enllaçar els enamorats amb un fil vermell. Un dia, revisant el seu llibre de matrimonis, es va adonar que havia arribat l'hora que en Chi es casés. Amb la seva inseparable bobina de fil vermell, va anar a buscar en Chi per lligar-lo a la seva futura esposa. Va recórrer tota la Xina, però, malauradament, no el va trobar. Llavors se'n va anar al Ministeri d'Assumptes Exteriors de la Xina i va preguntar on era en Chi. Allí li van respondre que se n'havia anat a Espanya. Després de donar-los mil gràcies per la resposta, va marxar, desesperat, pensant: "Com m'ho faré per anar tan lluny? No podia, en Chi, haver triat un lloc més a prop?".

Sense perdre més temps, perquè havia de complir el seu deure, Yue Lao va fer la maleta i se'n va anar corrents. Quan va arribar a l'aeroport es va adonar que no tenia ni bitllet d'avió ni visat.

Només li quedava una opció: saltar la duana i asseure's damunt l'avió.
Després d'una llarga i freda nit, finalment va arribar a Espanya, concretament a Badalona. Gràcies a la sort i al poder diví va aconseguir trobar el noi que tant l'havia fet patir. Però, desgraciadament, quan el va voler lligar amb el fil vermell, es va adonar que no el portava: li devia haver caigut de l'avió! Llavors se'n va anar a un d'aquells tallers de confecció i, sense permís, va agafar una bobina de fil vermell. Per fi podria lligar en Chi.

Però l'atractiu de Barcelona és tan fort que Yue Lao no es pot resistir a les paelles, les platges, el sol, el clima, les noies... i s'oblida completament de la seva feina i es passa un parell d'anys fantàstics a Barcelona.

Un dia es va adormir mentre prenia el sol i, pobre déu, es va aixecar com un africà. Va anar al metge, però no tenia ni Seguretat Social, ni residència, ni cap paper, així que el van enviar a la comissaria. Va ser llavors quan es va recordar de l'objectiu del seu viatge. Sense perdre més temps, va reunir totes les seves forces per poder fer un canvi de lloc instantani, sortir de la cel·la i tornar-se'n a la Xina. Amb l'altra punta del fil va lligar la futura esposa d'en Chi, una noia meravellosa, la Yuan, que ja estava histèrica perquè li semblava que no li arribaria mai l'hora de trobar l'home de la seva vida.

Després de lligar-la amb el fil, de sobte i sense saber per què, va sentir la necessitat de tornar a Espanya. I així ho va fer.
Un dia assolellat, els nuvis es van trobar pel carrer, es van mirar fixament l'un a l'altre i, sense dir-se cap paraula, només amb la mirada, es van entendre i van decidir casar-se.

Un ànec gegant els va veure asseguts a la platja de la Barceloneta, contemplant dolçament la lluna i les estrelles. Aquesta dolçor va fer que l'ànec es decidís a portar-los de viatge de lluna de mel a la romàntica ciutat de París, a sobre del seu llom.

Però, com era d'esperar, un ànec tan maldestre, gras i pesant com aquell no podia volar gaire lluny i va caure a la Vila Olímpica de Barcelona. Així que la parella va pensar que seria millor sopar aquí mateix, i van convidar-hi tots els famliars i amics.