Iliana

L'Iliana és antropòloga per la Universitat de Veracruz. Va fer el doctorat a la Rovira i Virgili de Tarragona i coneix molt bé com es va adaptar el passat cultural i gastronòmic dels indígenes amb l'arribada dels espanyols. La barreja d'aquestes dues cultures fins aleshores allunyades va permetre la incorporació de noves tècniques a les produccions indígenes i, sobretot, l'intercanvi de nous i diversos aliments. Tant el porc i els seus derivats, com el cultiu del xampinyó, per exemple, van arribar a Mèxic amb els espanyols. Aquesta, podem dir, va ser la cara amable de la conquesta.
Tal i com ens diu l'Iliana, a Mèxic, abans de la conquesta per part dels espanyols, no hi havia una varietat gaire gran de bestiar; no hi havia ni vaques, ni cavalls, ni porcs.... Menjaven gall dindi, conills i llebres, faisans, guatlles, coloms i fins i tot un tipus de gos anomenat choloscuincle, que era negre, sense pèl i que tot i que encara es pot trobar en alguns indrets, ja no es menja.

Una de les carns que van tenir més acceptació a Amèrica va ser el porc. Els estudiosos coincideixen que quan els castellans hi van arribar, van trobar que els nadius practicaven l'antropofàgia, inscrita en contextos rituals. Aquesta pràctica tenia l'origen, pel que es veu, en la creença que l'energia, el valor, o les aptituds de la persona que es menjaven passaven a tots aquells que el consumien. Aquests costums van topar amb els dels castellans i amb la religió catòlica i van ser eliminats. Alguns estudiosos diuen que l'entrada de la carn de porc en l'alimentació indígena va ser fàcil, perquè aquest tipus de carn és, justament, bastant semblant a la de l'ésser humà.


Universitat de Veracruz:

www.univillarica.mx/principal.html


Aquí trobareu informació sobre l'estat de Veracruz:

www.veracruz.gob.mx/

www.veracruz.com.mx/home.html