El treball fora de casa és el motor d'aquesta zona del Raval, compresa entre el MACBA i la Ronda de Sant Antoni, que acull la majoria de població filipina. En hores de feina se n'hi veuen pocs, de filipins. Al vespre, en canvi, els carros de la compra i els estudiants donen nova vida a un barri que ja comparteixen dues generacions d'immigrants.

A Catalunya, sobretot a Barcelona, hi viuen actualment uns 13.000 filipins. A començaments dels 80, els primers d'arribar van passar del turisme passiu a copsar ràpidament un mercat laboral, el del servei domèstic, que la bonança econòmica havia ampliat més enllà de la tradicional burgesia catalana. El tipus de feina va determinar també que la major part dels nouvinguts fossin dones. El seu caràcter discret i respectuós i la seva educació estrictament cristiana es compten entre els motius que van fer créixer la seva fama de bones treballadores entre la societat conservadora que inicialment les contractava.

Amb el temps, les limitades expectatives laborals del sector domèstic han anat deixant pas a altres sectors professionals com el de l'hostaleria i la construcció, que donen feina a un 35% dels filipins. Molts dels problemes de papers que hi havia els anys 80 ja s'han solucionat. Hi ha hagut nombrosos reagrupaments, i també alguns canvis de nacionalitat.

Molts filipins han optat per muntar el seu propi negoci. Lluny de la vida accelerada i sovint deshumanitzada que ens imposa la ciutat moderna, les botigues i comerços filipins conserven el ritme saludable dels pobles, on no s'alimenten les presses i el temps passa d'una altra manera. Els costums, les històries compartides o els interessos en comú han acabat unint la comunitat, tal com ha passat amb altres cultures immigrants que comparteixen el barri.