A les illes Filipines s'hi poden trobar nombrosos pobles i ètnies diferents, cadascun amb la seva llengua. Una de les més esteses i actualment oficial, juntament amb l'anglès, és el Tagalo. El castellà va ser una mica la llengua d'ús "oficialista", una mena de llengua franca parlada per una minoria. L'oficilitat del castellà va durar fins a la constitució promulgada per Corazón Aquino, el 1987, en detriment de l'anglès.

El que sí que va passar va ser l'aparició, al sud-oest de Mindanao, d'un dialecte, el "criollo zamboangueño", conegut majoritàriament amb el nom de Chabacano. Aquest dialecte és bàsicament castellà, però amb alteracions fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques influenciades per llengües com el tagalo o el bisayo. El Chabacano va tenir una difusió destacable tot i que, actualment, està molt minoritzat.

Però el Tagalo també va adoptar moltes paraules de la llengua dels colonitzadors espanyols. Es calcula que més de 5.000 paraules-arrel tenen el seu origen en el castellà.
Només cal fer una ullada al lèxic culinari: lechon, karne, baca, estopado, longanisa, tsuletas, pato, lengua, kosido, ensalada, letsugas, mustasa, sarsa, mayonesa, patatas, sardinas, sopa, habitsuelas, relyeno, kalabasa, keso, churros, tsokolate.

Sobre la pervicència del castellà a les Filipines:
http://www.geocities.com/Tokyo/Pagoda/7029/

Sobre el chabacano, podeu llegir aquest interessant article:
http://www.geocities.com/Tokyo/Pagoda/7029/rivera5.html

Quant al Tagalo:
http://ourworld.compuserve.com/homepages/GenX_jt_mtjr/GenXTagalog.html
http://www.seasite.niu.edu/Tagalog/

Història de les Filipines:
http://www.ualberta.ca/~vmitchel/
http://www.serconet.com/sheils/