Un dels menjars que, tot i les seves diferents procedències, ben segur que han compartit tant les famílies sefardites com les asquenasites que viuen a Catalunya, és l'adafina o la seva versió de l'est d'Europa, anomenada xolent.

Es tracta d'un plat pensat per a la celebració del sàbat, la festa jueva setmanal, durant la qual és prohibit de treballar i cuinar. El dinar del dissabte, per tant, es comença a cuinar el divendres. Un cop s'ha posat l'olla al foc, abans d'entrar al sàbat, l'adafina anirà coent, a poc a poc, entre 18 i 20 hores.
Antigament hi havia el costum de portar l'olla al forn del barri i s'anava a recollir dissabte al migdia.
Ara, normalment, després que els ingredients s'han cuit una estona, es col·loca a sobre d'un fogó elèctric tota la nit o bé es deixa al forn, a temperatura mínima.

Es diu de l'adafina que és l'avantpassat més directe del cocido de Castella o d'Andalusia, anomenat berza.

Hem de pensar que les verdures i els llegums d'aquests plats no només canvien d'una regió a l'altra. També ho hauria fet la carn. Com sabeu, el porc no forma part de l'alimentació dels jueus i és en canvi molt freqüent en tot tipus d'olles i pucheros.

Podeu consultar aquest plat en l'apartat de receptes