Dimecres, 21 de gener a les 23.00 h Bé. La veritat és que hauríem de començar demanant excuses en nom dels autors d'aquesta pel.lícula, ja que, aquest món del futur és un món del passat. Tot tindrà lloc el 1985, o sigui, fa 12 anys ben bé. I és que quan la van realitzar era el 1976 i no van calcular prou bé com de ràpidament resultaria anacrònica. Així no anem enlloc!   Pal, Wells i Cia quan ens van enviar amb "La màquina del temps" al 802.701 sí que van ser ambiciosos... Però creure que el 1998 ens impressionarà una anticipació que ens trasllada 13 anys enrere és demanar molt!   Continuem. Avui dia esteu tots molt ben informats, us ho llegiu tot i ja sabeu fins i tot què pensa fer Spielberg l'any 2000. Però per si de cas ens acompanya gent més inofensiva, recordaré que el senyor Michael Crichton, novel.lista hipermilionari que escriu un Juràssic cada tres temporades, havia estat director de cinema i que, abans d'un "Coma" superpotent, havia debutat dirigint "Wetsworld" (Ànimes de metall) l'any 73.   "Westworld" era interessant, però va ser un fracàs mortal, i aneu a saber en quin moment de feblesa uns productors de Hollywood van cometre l'error de creure que fer-ne una segona part els salvaria. Per descomptat que no es van salvar: la patacada va ser doble (però no en van aprendre la lliçó i encara van reincidir-hi el 1980 amb una sèrie de televisió, "Beyond Westworld", que ningú no vol recordar). Després sí que ja no hi van tornar.   Cinc cèntims de "Westworld", que era la primera, la dirigida per Crichton. Anava d'una colla d'amics que s'apunten (com el milionari Michael Douglas de "The Game") a una aventura fantàstica per trencar la rutina de cada dia. La cosa consistia a anar a una mena de Disneylandia, la ciutat Delos, un parc temàtic on un es podia submergir en l'Edat Mitjana o en el salvatge Oest, on hi havia robots perfectes fent de personatges. Un era Yul Brynner, amb ulls de lluç amb mala llet. Naturalment, els robots es volien emancipar i la baralla seria per fer-los fora. Ho aconseguien, és clar. Però durava tota una pel.lícula.   Doncs ara, tres anys més tard, hi tornem. Però Delos ja no serà una fireta de robots, sinó un complot per substituir els polítics per replicants mecànics (error monumental..., com diria Guarner. ¿Quina gràcia té substituir un robot per un altre?). Dos periodistes, sempre emprenyadors, faran la feina neta, impedir-ho. I són Peter Fonda, en plena etapa encara de noi idealista posthippy dels 60, i Blythe Danner, una cabellera amb possibilitats: ja era la mare de la futura actriu Gwyneth Paltrow. Mireu-li bé la cara i la reconeixereu.   "El món del futur" (o del passat, ben mirat) no té un gran guió: el van signar Mayo Simon (senyora amb nom de dona de Humprey Bogart) i George Schenk (senyor amb nom de fundador de Gran Productora), així, una mica rutinaris. El director tampoc no ha estat mai cap prodigi: Richard T. Helfron, que a banda de dirigir alguns V amb els llangardaixos invasors, el màxim de bo que ha fet és "Jo, el jurat" i el "Nord i Sud" de televisió, mitjà on treballa més tranquil. De fet, és un realitzador de telefilms cinematogràfics.   No promet gaire, oi? Però, malgrat tot, i tot i que el lluç amb mala llet, és a dir, Yul Brynner, només surt en un somni, aquest thriller de ciènciaficció té certa traça, aprofita bé les economies d'una inversió discreta, es mou correctament en el territori de la sempre simpàtica sèrie B, supera l'horripilant mal gust dels decorats de l'antecessora i planteja dues o tres seqüències interessants.   De fet, és com una revisió més del cinema de Fritz Lang i, sobretot, dels plans megalomaníacs del Doctor Mabuse. Més encara, si oblidem 1985 i la datem una altra vegada a conveniència, trobarem motius de reflexió molt seriosos sobre el que ens espera, sens dubte. Només que, més enllà d'on els poc previsors autors van imaginar un món "doblat" i controlat per robots mecànics, haurem de pensar en totes les possibilitats de la realitat virtual o d'un altre invent que encara ni ens imaginem.   A partir d'aquesta premissa, "El món del futur" segueix sent del futur, i segueix fent posar els pèls de punta...