L'hem vist en interpretacions supremes, fins i tot menudes, com a "La comèdia dels terrors", l'hem vist dominant disbarats tan inenarrables com "El doctor Goldfoot" de la setmana passada. I el veurem, encara, en dos o tres títols més. Però n'hi havia dos, dels enmagatzemats als arxius de Televisió de Catalunya, que no podíem permetre de cap de les maneres arraconar-los en l'espai intempestiu dels Lte Shows. Són dues interpretacions estel·lars. Al costat de "Teatre de Sang", potser la plenitud de l'actor. Des del reconeixement i resurrecció provocats per Tim Burton, els més reclamats pels seguidors. Són "L'abominable Doctor Phibes" i la seva seqüela, que arribarà la setmana vinent, "El retorn del Doctor Phibes". Quinta essència, magnitud, els rei Lear de la seva carrera, el rien ne va plus. Diuen, els que s'han entretingut a fer comptes, i us ben asseguro que en el cas de Vicent Price és molt difícil, però molt, estar del tot segur que no oblidem cap film perdut pel camí de les filmografies, que aquesta va ser la pel.lícula número 100 de la seva carrera. Si non e vero, é ben trobato, perquè va ser el millor regal que li podien fer, o que es va fer a si mateix. Price i només Price podia ser Phibes, boig d'amor per la difunta Victòria, àngel de venjança contra els metges malfactors culpables de la seva mort prematura. Enfonsat en les entranyes de la nit, i del més espectacular Palau Art Nourean???, obra magistral del decorador Brian Eatwell, com un Fantasma de l'òpera emmascarat i sense veu (ell!, Price, sense veu!!), desencadena un pla sensacional i diabòlic per eliminar, un a un, amb maníaca precisió, els culpables. Model de mort?: les plagues bíbliques d'Egipte, teòricament desencadenades per Moisès per convèncer el Faraó que deixés marxar els israelites cap a la terra promesa. En realitat fenòmens naturals demostrats, característics de la terres del Nil. Tot i així, és millor la llegenda, que feia dels "10 manaments" una rara obra d'art de la màgia i la fantasia. Però si no les recordeu, aquestes plagues van ser (en l'exacte ordre cronològic en què es van produir en la realitat històrica): la contaminació de les aigües del riu per la sorra del desert (o per sang, que van dir), la invasió de granotes, més tard de mosquits, tàvecs i abelles. Una epizoòtia mortal que afligeix tots els animals domèstics. L'aparició de llagues i taques en la pell dels humans i les malalties consegüents. Intenses pedregades que semblavaque cremaven la terra. Una invasió de llagostes que van malmetre la collita. La foscor provocada per les tempestes de sorra. I com a traca final i lògica, epidèmies de tota mena que van aniquilar els nens, els hereus dels egipcis, també del fill del faraó. I tot això, en menys d'un any. Aquell sí que va ser l'Annus Horribilis d'un país i d'una dinastia en el poder...! D'aquestes plagues, en treu Phibes la inspiració per un ritual especial: l'assassinat com a forma d'Art, i ho fa com un faraó, com un Déu que juga amb els fils dels titelles humans. La posada en escena dels assassinats és d'una teatralitat i megalomania irresistible, l'apoteosi del cinema decorativista i d'un sentit de l'humor macabre inoblidables. La funció és de Price. Però mencionem que ben servit pel director Robert Fuest, un expintor i decorador que s'havia fet famós dirigint part dels episodis de la insuperada sèrie de televisió "Els venjadors", també il.lustre pel seu humor i barroquisme. Tindria un parell d'encerts més en el Fantàstic, "Tho Final Programme" i "The Devil's Rain", però els 5 minuts de glòria dels Doctor Phibes li reserven un lloc d'honor per sempre més en la nostra memòria. Alerta amb l'atractiu de Virgínia North, en el paper de la servil i muda adjunta de Phibes, Vulnàvia. Alerta amb les aparicions de Joseph Cotten, Terry Thomas i Hugh Griffith. Alerta amb el text?? deliqüescent escrit per William Goldstein. Alerta, especialment, amb Vincent Price. Acaba de guanyar el nostre Oscar especial a la millor interpretació de Cinema Fantàstic de la història del cinema... |