Dimecres, 25 de març de 1998 El cinema oriental no existia fins que va arribar el festival de Venècia i va descobrir Kenji Mizoguchi al món. I més tard van arribar els Kurosawa, Ozu, Kobayashi i, fins i tot, els ballets de la revolució cultural de la Xina comunista., que a la França trastornada pel maig del 68 els van semblar edificants i divertits. Però quan els de Hong Kong van desplegar tots els disbarats karatekes i els micos borratxos penjats dels ulls de les panteres, la crítica internacional va badallar i d'aquells deu anys de saltimbanquis només queden alguns pòsters de Bruce Lee i Jackie Chan a les parets dels garatges dels Monegres. Aquell Hong Kong era com un col.legi de capellans espanyol dels anys 50. Actors, directors i tècnics vivien tancats en unes comunitats exclusives (d'on només podien sortir un cop l'any!) dedicats a rodar dotzenes de subproductes, a vegades 2 o 3 alhora, en unes condicions contractuals abominables, una mena d'esclavitud moderna controlada per màfies de productors abjectes. Diuen que aquest és un dels secrets de la mort de Bruce Lee, que va fugir d'aquest món, trencant les regles de silenci, respecte i obediència a cegues. Sigui com sigui, els Run Run Shaw, Raymond Chow i Cia. van fer fortunes incalculables, com la que està fent ara, amb un sistema de producció més lliure però no gaire allunyat d'aquell, Tsui Hark, ara també director, i pare de tot el cinema d'acció i fantàstic exportable de Hong Kong.   Tsui Hark és el productor d'"Una història xinesa de fantasmes", aquest meravellós deliri que van descobrir per casualitat els programadors del Festival d'Avoriaz, on va guanyar el Premi Especial del Jurat (com més tard, a Sitges, el dels Millors Efectes Especials) i va començar, així, una carrera internacional d'impacte, seguida de dues seqüeles que va dirigir també Ching Siu Tung, tres i cinc anys més tard, i un llargmetratge d'animació molt recent (ara es comença a visionar en festivals internacionals), però també molt decebedor, tot s'ha de dir.   "Una història xinesa de fantasmes" és un film que exigeix abandonar tots els codis habituals dels espectadors occidentals davant del Fantàstic. Cal deixar-se transportar, lliurement, a un món impregnat de les llegendes de Pu Songling, l'home que va donar fe de tots els relats transmesos de boca en boca, generació rere generació, en ple segle XVII, històries d'amor i aparicions, de feres amb cos d'home i viceversa, de lluitadors invencibles i màgia negra, de déus venjatius i princeses enverinadores, i tot dotat d'impressionants situacions guerreres i un humor gairebé castís... a la xinesa. Històries d'emocions i de riure, que fan un cinema emocionant i molt divertit. La pel.lícula més rodona, fidel, boja i bellíssima és aquesta. Un conte sobrenatural, iniciàtic, desconcertant, resolt amb la cura d'un primitiu del cinema mut, amb tot el desvergonyiment (amb tota la barra...) d'un Méliès i amb uns prodigis tècnics no sempre perfectes, però sempre admirables, d'una indústria entre cutre i divina o Cutridivina, per ser més exactes.   Una pel.lícula barroca, atapeïda, pels occidentals rupturista, que supera de molt l'anterior obra mestra del director, la celebèrrima "Zu, Warriors from the Magic Mountain", de consideració obligada en qualsevol enciclopèdia seriosa sobre el gènere. De fet, no s'havia fet res de semblant des dels millors anys de Terence Fisher a la Hammer, un film tan romàntic, tan delirant, tan eròtic i amb un tractament del color tan precís, tan pur, en conseqüència.   Ara que acabem de fer els dos anys seguits del "Klaatu Barada Niktó" i comencem el tercer sense interrupcions. Ara que sembla que continuarem endavant mentre tinguem el reforç de la vostra fidelitat i el vostre entusiasme. Ara que cada vegada són millor rebuts els plats curiosos i abunden els entesos molt exigents. Ara, en lloc de celebrar-ho amb un gran clàssic de tota la vida, ho farem amb aquest gran clàssic exòtic i contemporani. Una aposta oriental de gran nivell, una sorpresa per la majoria de seguidors. Gràcies a tots i endavant.