|
||||||||||||||
|
Un jove policia de duanes s'estrena a la feina després de fer un curset. Li han explicat com ha d'actuar en cada moment i ell intenta aplicar el què ha après. Però abans d'actuar es para a pensar. I tot pensant va d'un dubte a un altre. El primer conflicte és trascendental en la seva professió: ¿fa obrir la maleta al passatger o no la fa obrir? |
|
El tema del programa és el dubte.En el conte a partir del qual els convidats conversen el policia creat per Monzó es qüestiona cada acció que ha de fer. Pràcticament, tot el conte se'l passa decidint si ha de fer obrir la maleta o no. Sobta la paciència del passatger |
|
El personatge central és el duaner que dubte constantment sobre què ha de fer. L'altre personatge és el viatger que pateix la indecissió del policia. |
|
En aquest cas, l'interrogant és un signe molt necessari. Sigui escrit o elíptic. Monzó descriu els personatges, l'entorn, els objectes, i juga amb la lògica per buscar indecisions fins i tot en les reaccions que normalment són irreflexives. |