Un matrimoni visita Ostia Antica durant les vacances d'estiu. La dona té un accident tràgic i absurd i es mor. El marit intenta fixar el fulgor d'una vida apagada abans que no es corqui i passi avall amb el temps. Rememora la vida que van viure plegats i medita sobre el mal que li fa l'absència de la seva dona. Una absència que viuen de manera molt diferent les seves filles, que, més practiques, li aconsellen que es torni a casar.

El tema que planteja la novel·la és el de l'absència d'una persona estimada, amb un ingent exercici d'exploració d'un sentiment tant antic com el dolor que provoca aquesta absència.

El protagonista principal és un home vidu que rememora la plenitud que va conèixer -no prou reconeguda en vida- en la relació amb la seva dona, morta en accident.
Les filles són dues nenes petites que, amb la visió pràctica dels menuts, demanen al pare que es torni a casar per poder tenir una mare.
El sogre, també vidu , viu la viudetat del seu gendre de manera molt diferent a la seva.
Podríem dir que Ostia Antica, l'escenari on es produeix el tràgic accident, també es pot considerar un "personatge" de la història.

En aquesta història sobre l'amor i la mort, l'autor presenta l'enfrontament de dos escenaris: el nòrdic, boirós i fred, i el mediterrani, lluminós i amb unes fortes arrels culturals de la Roma antiga. El que més destaca en la novel·la és la interiorització dels personatges tant del protagonista com de la resta i la falta de comunicació entre ells.