foto de Tilda

Tilda

Tilda, 29 anys, locutora de televisió.

És el rostre més popular del poble, és la locutora de la tele local. És una mica pijeta i pertany a una de les famílies més riques del poble. Sempre ha tingut bona relació amb els pares del Cartanyà. Té una germana i una nebodeta que viuen a Barcelona.

Porta certs fums d’urbanita, com si el poble li quedés petit. Quan encara era una criatura ja admirava en Cartanyà i de més grandeta va ser la seva nòvia, però ell la va abandonar per anar a treballar a Barcelona. El seu somni és arribar a treballar a Barcelona o a qualsevol altra gran ciutat, en una tele important com va fer el Cartanyà. És ambiciosa. Es veu com una dona intel.ligent i moderna per sobre de la mitjana de les dones del poble. Se sent molt segura d’ella mateixa tant a nivell professional com a nivell personal. O, almenys, això és el que vol que pensin els altres.

Actualment, és la nòvia del Bardagí, el director de la tele local. El té absolutament dominat. El fet que el Cartanyà hagi tornat al poble li comporta un daltabaix: no té clar si encara se l'estima o no, però el que sí que té clar és que li encanta que la continuï desitjant i juga amb ell sense escrúpols. De tota manera, no donarà cap mostra de feblesa davant d’ell i fins i tot refredarà la seva relació amb la colla del Cartanyà, una colla que fins no fa gaire temps havia estat també la seva.

 

L'actriu: Mireia Aixalà

Formació

Llicenciada en ART DRAMÀTIC, especialitat INTERPRETACIÓ per l'INSTITUT del TEATRE de Barcelona l'any 1997.

Diversos cursos d'interpretació, veu, teatre musical i gest, entre d'altres, al Col·legi del Teatre, Àrea i La Fura dels Baus.
Monogràfic sobre El rei Lear, Shakespeare, a càrrec de Peter Clough, director de la Ghidall School of Drama, London, als cursos de teatre de San Miniato (Itàlia), Prima del Teatro, juliol 1996.
Diversos cursos de dansa clàssica, contemporània i claqué a Àrea i Timbal amb Marianna Giustina, Sonia Klamburg, Carles Sales, Lippi Hernández i Enric Torner.
Cursos de solfeig i piano amb Rosina Descals durant cinc anys.
Idiomes: Català, castellà i anglès parlat i escrit. Italià i francès parlat.

Experiència professional

Teatre

El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran , T.N.C. gener- març 2003. Juli Cèsar, de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola, Teatre Lliure, novembre 2002-gener 2003. Victor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé, Teatre Lliure ( Teatre Fabià Puigserver), gener- març 2002. Woyzeck, de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola, Teatre Romea, juliol-setembre 2001. Vides privades, de Noël Coward. Dir. Paco Mir, Teatre Borràs, setembre novembre 2000. Els tristos camps d'Asfòdels, de Patrick Kermann. Dir. Pascale Henry, Festival Internacional de Sitges, juny 2000. L'estiueig, de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel, T.N.C. novembre 1999 - gener 2000. Tango, de Slavormir Mrozek. Dir. Gabor Tompa, Festival Internacional de Sitges, juny 1999 i Teatre Lliure, juliol 1999. L'hèroe, de Santiago Rusiñol. Dir. Ferran Madico, Teatre Joventut , octubre 1998 i Teatre Romea, gener 1999. Els bessons Venecians, de Carlo Goldoni. Dir. Toni Cafiero, Mercat de les Flors, febrer 1998. Mala sang, de David Plana. Dir. David Plana, Sala Beckett, octubre 1997.

Televisió

Els mars del sud ( Pepe Carvalho 2), tvmovie. Dir. Philippe Venault. Paper protagonista, novembre 2002. L'orquestra de les estrelles, tvmovie. Dir. Eduard Cortés. Paper protagonista, maig-juny 2002. Temps de silenci, dramàtic de TV3. Dir. Enric Banqué. Primer paper març-abril 2001. Psico-expréss, sèrie televisiva de Dagoll Dagom. Col·laboració, març 2001. Des del balcó, minisèrie televisiva. Dir. Jesús Garay. Paper protagonista, juliol - octubre 2000. La memòria dels Cargols, sèrie televisiva de Dagoll Dagom. Paper protagonista, gener - juny 1999. La Rosa, dramàtic de TV3. Dir. Enric Banqué. Primer paper, 1995 -1996. Laia, regal d'aniversari, tvmovie. Dir. Jordi Frades, juny 1995.

Lectures dramatitzades

Cul sec, de François Archambault. Dir. David Plana, T.N.C. febrer 2000. El jubileo, de George Tabori. Dir. Carme Portacelli, Teatre Nou Tantarantana, març 1999. Jo era a casa i esperava que vingués la pluja, de Jean-Luc Lagarce Dir. Catherine Marnas, Festival Internacional de Sitges, juny 1998. La dona incompleta, de David Plana. Dir. David Plana, Teatre Romea, març 1998.