1. Polític

   El primer capítol està dedicat a un llenguatge que sentim cada dia pertot arreu i que sovint no ens podem treure del damunt: el dels polítics catalans. Roger de Gràcia persegueix els caps de llista dels principals partits per esbrinar com és el català "políticament correcte" i com s'ho fan per ajustar-se als cronòmetres durant les campanyes; pregunta al president Montilla com van les classes de català; comprova com anem els catalans de vocabulari polític; i visita el plató del programa de sàtira política "Polònia" per descobrir les claus lingüístiques d'una bona imitació.

2. Pescadors

    Si en un restaurant us porten un turbot, una rascassa o una vaca tremoladora, sabeu què mengeu? Roger de Gràcia es converteix en pescador de paraules. Comença de matinada a Castelló de la Plana, al País Valencià, compartint la feina dels pescadors en una dura jornada.  La "navegació" continua per Mercabarna, i per algunes peixateries de Cambrils i Palamós, on el Roger explota la tòpica gràcia de peixaters i peixateres per vendre el que faci falta. I acaba el recorregut amb un pescador de Fornells, a l'illa de Menorca, que li ensenyarà els diferents arts de pesca, i el convidarà a compartir una autèntica caldereta menorquina.

3. Muntanya

  El Roger recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha una llengua pròpia de les valls de muntanya. Comença acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques; visita la Fira de la Girella del Pont de Suert per tastar aquest típic embotit i sentir els deixos i els accents de la llengua de l'Alta Ribagorça; acompanya un veterà guarda per descobrir les meravelles del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; i finalment arriba a Andorra, el "país dels Pirineus", però no per comprar sino per parlar de la seva peculiar organització política i descobrir algunes paraules pròpies dels andorrans que han passat a la llengua catalana.

4. Jocs

     Roger de Gràcia treu la seva faceta més juganera i es dedica a buscar les paraules més "lúdiques" del mercat. Roger de Gràcia comença el seu recorregut "caçant" els jocs de paraules més coneguts, els mots encreuats, amb un especialista: Màrius Serra. Segueix amb els jocs de cartes, i investiga l'argot del joc català per excel·lència: la botifarra. I encara hi haurà temps per jugar al bòlit a Girona, descobrir el joc de la morra a Sant Carles de la Ràpita, intentar seguir el ritme del "quinto", la rifa nadalenca de Sabadell, i pràcticar el billar amb un gran mestre, el terrassenc Valerià Parera.

5. El vi

   Sabíeu que un vi pot tenir aroma de xocolata, d'encens o pètals de rosa? Que l'ull de llebre és una varietat de raïm? O que el marc és un aiguardent que es fa amb la brisa? La cultura del vi té cada dia més força, però en sabem tant com diem els catalans? Roger de Gràcia s'endinsa en les vinyes i els cellers per descobrir el vocabulari del món del vi, i de passada, aprendre a tastar vins i caves com un autèntic expert.

6. El Delta de l'Ebre

    Si voleu "xalar" una miqueta amb el parlar "pla" de la gent del Delta, agafeu la "granera" i prepareu-vos per recollir uns "catxels" o navegar pels aiguamolls amb un "cavero" dalt d'un "barquet de perxar". I res millor per començar que assistir a la Festa de la Sega, que recrea els vells mètodes tradicionals per recollir l'arròs. El nostre "caçador" també visitarà la "barraca" tradicional d'una parella de "caveros", de La Cava, al municipi de Deltebre. I li costarà seguir el ritme de la Sònia Tomàs, i de la seva manera de parlar, plena d'expressions i paraules lligades a la terra. I com que a les Terres de l'Ebre no hi ha festa sense correbous, el programa posarà en perill (només una mica) la vida del seu presentador.

7. Roba

    Roger de Gràcia comença a cal sastre encarregant un vestit. Després, una passada per la fira Bread&Butter, la meca dels moderns, per parlar amb la dissenyadora Sita Murt i saber el que es portarà la propera temporada. I en una terra amb tanta tradició de la indústria tèxtil, no ens podriem oblidar de visitar els telers i les frases fetes i expressions que ens han deixat.  Per acabar, la producció més actual, però d'aquelles peces de roba que menys es veuen: les de llenceria. Roger de Gràcia haurà de mantenir el tipus devant d'uns quants tangues, sostenidors i lligacames, sense perdre el fil en cap moment.

8. L'aranès

 "Caçadors de paraules" dedica el seu primer programa a una llengua que no és el català, a una llengua cooficial a tot Catalunya, l'aranès. Roger de Gràcia no parla aranès però durant uns dies recorrerà la vall i s'esforçarà per aprendre'n. Començarà amb els més petits, a l'escola d'Arties, aprenent el més bàsic. Després visitarà el Síndic d'Aran per descobrir una mica com funcionen les institucions araneses. I per trencar els tòpics d'una economia molt centrada en l'esquí, el nostre presentador s'atrevirà... a jugar a hoquei sobre gel. I sempre en aranès!

9. Els noms de lloc

Sabeu quin és l'origen de la paraula "Catalunya"? Això és el que li demana a Roger de Gràcia un dels nostres "pares de la pàtria": Guifrè el Pelòs. Però averiguar-ne l'origen no és tan fàcil. Roger de Gràcia investiga perqué els pobles i ciutats es diuen com es diuen.  Per fer-ho, el nostre caçador es farà un fart de viatjar: a la Cerdanya descobrirem alguns dels topònims més curts del domini lingüístic català, com Das, Nas, Bor, Pi o Er; a la Vall de Gallinera, al País Valencià, investigarem els noms de poble que ens han deixat els conqueridors àrabs; i a Barcelona, sentirem com rebategem alguns dels carrers i places de la ciutat, fugint dels noms oficials.

10. El català de la Franja
La Franja és la zona catalanoparlant d'Aragó. Són més de 60 municipis, prop de 50.000 habitants, dels quals un 90% parla català, el percentatge més elevat de tot el domini lingüístic.
Roger de Gràcia recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i de passada tastar els millors productes. Des dels panadons de Tolba fins a l'oli de Maella, i dels gelats del Campell a les figues de Fraga.

11. El foc

Roger de Gràcia investiga la fascinació que ens provoquen les flames: i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu. Per començar conviurà amb els bombers, descobrirà el seu argot i els ajudarà a apagar focs als boscos i a la ciutat. Però el foc també és sinònim de festa les nostres festes populars estan farcides de falles, fogueres, foguerons i pirotècnia. Aquesta vegada, els caçadors de paraules celebren les Santantonades, una de les festes d'hivern més importants i peculiars. I Roger de Gràcia visita la comarca dels Ports, al nord del País Valencià, per viure les festes del poble de Forcall.

12. La casa

En plena crisi immobiliària, Roger de Gràcia busca pis i descobreix que les ofertes immobiliàries amaguen uns quants eufemismes: finca règia, ben situat, ideal parelles, etc. El caçador de paraules descobrirà amb l'arquitecte Francesc Pla els envans, les parets mestres, o que vol dir la paraula "estintolar"; visitarà les botigues de mobles de La Sènia, al Montsià, per redecorar la casa; i viatjarà a Mallorca per relaxar-se, però acabarà topant-se de nou amb les reformes: amb un grup de paletes de Manacor descobrirà el treball amb pedra seca i un munt de paraules del parlar mallorquí al voltant de la feina dels manobres.