Alexander Bouzlov i Alexander Ghidin, a l'Auditori Pau Casals d'El Vendrell
 
 

06/07/08 - TRIPLE CONCERT
Des de la Berliner Philharmoniker


Orquestra Filharmònica de Berlín
Cor de l'Òpera estatal alemanya
Daniel Barenboim, director i piano
Itzhak Perlman, violí
Yo-yo Ma, violoncel
Ludwig van Beethoven (1770–1827)
Triple concert per a violí, cello i piano en do major, op. 56
Fantasia per a piano, cor i orquestra en do menor, op. 80

El Triple concert per a violí, cello i piano es considera una obra menor dintre de la producció beethoveniana. Compost entre el 1803 i el 1804, coincideix amb la creació d'obres com la "Simfonia heroica" i altres sonates per a piano com la "Waldstein" i "l'Appassionata". Dedicada al príncep Lobkowitz, en realitat anava destinada, com algunes altres obres, al seu alumne l'arxiduc Rudolf. Aquest concert sembla un intent de retornar a la pràctica barroca dels concerts per a diversos instruments.
La Fantasia per a piano, cor i orquestra és una de les obres més singulars de Beethoven. Es va estrenar el 22 de desembre del 1808 en un maratonià concert que va ser l'última aparició pública com a solista de l'autor. El tema final de l'obra s'ha fet cèlebre per la seva semblança (es considera un primer intent) amb "l'Oda a l'alegria" de la novena simfonia.
Els intèrprets són tres solistes de renom internacional: Daniel Barenboim, pianista i director argentí que ha estat titular de la Filharmònica de Berlín; Itzhak Perlman, violinista dels Estats Units d'origen jueu i el violoncel·lista francoxinès Yo-yo Ma. Aquest enregistrament és dels pocs en què aquests tres artistes toquen junts.

13/07/08 - FESTIVAL PAU CASALS 07 1ª PART

27è Festival internacional de música Pau Casals
Alexander BOUZLOV, violoncel
Alexander GHINDIN, piano
Johann S. Bach (1685 - 1750): Suite per a violoncel em do menor núm. 5, BWV 1011
Johannes Brahms (1833 - 1897): Sonata per violoncel i piano núm. 2 en Fa major, op. 99

El Festival Internacional de Música Pau Casals va arribar a la seva vint-i-setena edició, dedicant una especial atenció al violoncel. En aquesta ocasió, dos joves valors de la música russa: el violoncel·lista Alexander Bouzlov acompanyat pel pianista Alexander Ghindin.
El concert comença amb la Cinquena Suite per a violoncel do menor de J. S. Bach, una obra de gran virtuosisme i complexitat. Les sis suites compostes entre el 1717 i el 1723 van ser considerades durant més de dos segles exercicis de mecanisme sense intenció artística. Pau Casals les va redescobrir i, amb la seva magistral interpretació, va mostrar al món la veritable categoria musical d'aquestes obres mestres.
La sonata núm. 2 per a violoncel i piano de Johannes Brahms, va ser composta l'estiu del 1886 durant una estada al llac Thun, a Suïssa. Va ser estrenada al mes de novembre, a Viena, pel mateix compositor al piano i el seu amic Robert Hausman al cello. Tot i que Brahms ja tenia 53 anys, aquesta Sonata és una obra fogosa i apassionada, construïda amb gran llibertat formal i harmònica.


20/07/08 - EUROPAKONZERT 2005 1A. PART
Des del Teatre de l'Òpera Estatal de Budapest


Orquestra Filharmònica de Berlín
Simon Rattle, director
Leonidas Kavakos, violí
Héctor Berlioz (1803 – 1869) : Obertura de "El corsari", op. 21
Béla Bartók (1881 - 1945): Concert per a violí i orquestra núm. 2, Sz. 112

El concert d'Europa es fa cada any des d'una ciutat diferent, per tal de celebrar que el dia 1 de maig del 1882 es va fundar l'Orquestra Filharmònica de Berlín. L'any 2005 es va celebrar a Budapest, amb Leonidas Kavakos com a solista i la direcció del seu titular, Simon Rattle.
"El corsari" d'Héctor Berlioz, composta el 1844, està inspirada en una obra de Lord Byron. Berlioz és una figura destacada en el desenvolupament del romanticisme musical, sobretot pel seu "Tractat d'instrumentació i orquestració modern". Entre les seves obres més preuades cal destacar la "Simfonia fantàstica", la "Missa de Rèquiem", el "Te Deum", les obertures de concert i algunes òperes.
Béla Bartók compositor, pianista i investigador de música folklòrica és, amb Schönberg i Stravinsky, creador d'un estil musical propi que marcarà la música del segle XX. Juntament amb Kodaly, va ser un dels fundadors del camp de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals. La seva música beu de les fonts populars, però les seves composicions són originals i amb un llenguatge totalment propi.
Bartók va compondre el segon concert per a violí per al seu amic Zoltan Szekely l'any 1938. Estrenat l'any següent, Bartók no el va poder sentir, perquè ja estava exiliat als Estats Units. D'escriptura virtuosística, el concert núm. 2 és un clar exemple de l'estil de Bartók, amb melodies de regust popular, harmonies molt elaborades i una orquestració brillant.


27/07/08 - FESTIVAL de LUCERNEA 2005 1ª part


Orquestra del Festival de Lucerna
Claudio Abbado, director
Alfred Brendel , piano
Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Concert per a piano i orquestra núm. 3 en do menor, op. 37
Allegro con brio – Largo – Rondó

Alfred Brendel, un dels millors especialistes en Beethoven, interpreta el tercer concert per a piano en do menor, juntament amb l'Orquestra del Festival de Lucerna dirigida pel prestigiós Claudio Abbado.
Abbado, nascut a Milà, és un dels directors més importants de la seva generació. Entre altres orquestres, ha estat director titular de la Filharmònica de Berlín del 1989 i al 2002. És també fundador i director de l'European Union Youth Orchestra i la Gustav Mahler Jugend Orchestra, on demostra el seu compromís amb el desenvolupament dels joves músics.
El concert núm. 3 va ser compost a l'època que Beethoven redactava el testament de Heiligenstad, en què assumia la seva incipient sordesa i deixava el seu art per al futur, en un acte romàntic per excel·lència.
El concert el va estrenar el mateix autor a Viena el 5 d'abril del 1803. L'amic que li passava les pàgines va escriure el següent: "Una cosa tan fàcil em va resultar dificilíssima; em trobava contínuament amb pàgines gairebé en blanc en les quals, com a màxim, hi havia un petit guió, un jeroglífic incomprensible. Beethoven tocava pràcticament de memòria perquè, com en tantes altres ocasions, no havia tingut temps d'acabar d'escriure la partitura".

© CCRTV Interactiva, S.A. | Televisió de Catalunya, S.A.